(En español abriendo el post...)
On no arribis amb futbol, arriba-hi com puguis. Aquesta seria la reflexió després de la jornada de Lliga d'ahir. El Barça visitava el camp més complicat i donava un als altre recital de joc i de gols. Una a altra maneta, en aquesta ocasió a l'Espanyol, i una nova lliçó de neo-futbol. El Madrid rebia el Sevilla amb algunes baixes i amb molta por...
Sí, el Barça juga a neo-futbol, perquè això que estem vivint no ho haviem vist mai abans. És l'evolució d'un joc centenari en el que semblava que tot estava vist. Possessió, atac, pilota, molta pilota; joc en equip, solidaritat i treball. En contra, el màxim rival es concentra en no encaixar gols, en defensar, basa el seu joc en la jugada individual, poca pilota, molta bronca, crispació, provocació... i pataleta.
Mourinho va adonar-se'n el 29 de novembre al Camp Nou que aquest Barça és molt superior. Amagat a la banqueta, va assistir a un recital històric de neo-futbol contra antifutbol (5 a 0). Ara ja sap que no es pot permetre gaires errors i que cal pressiona els estaments: aquest Madrid sense ajudes arbitrals no podrà disputar la Lliga al Barça. Cal repescar el Villarato abans no sigui massa tard. I la premsa de Madrid picarà i li seguirà fent el joc. I és que no els hi queda una altra. Van apostar per "Llourinho" i aquestes són les seves millors cartes, perquè de futbol només en veuen quan juga el Barça.
Les bronques amb les aficions rivals i els "piques" entre banquetes s'estan convertint en la norma habitual d'un club que fins fa poc presumia de Señorío i que ara ofereix imatges lamentables com les del delegat anant per terra empentat per un membre del seu propi equip tècnic.
Llourinho vol una guerra de despatxos. avui en dia, és l'únic lloc on el Madrid és més poderós que el Barça. Vol que la estructura blanca es mobilitzi per orquestar una campanya de victimisme i pressió als estaments arbitrals i als comités. La premsa compra i l'afició blanca no té més remei que seguir apel·lant a l'orgull, la garra, la pegada i els espíritus del passat. 400 milions, un 5 a 0, i un Mourinho després, segueixen plorant fora del camp el que no saben guanyar jugant a futbol.
domingo, 19 de diciembre de 2010
jueves, 16 de diciembre de 2010
Madrid se quema
(En español abriendo el post...)
La temporada del Real Madrid és gairebé perfecta, igual que l'any passat. El seu problema és que ha de competir contra el millor equip de futbol de la història: el Barça de Guardiola.
Els números del Madrid no són casualitat. En dos anys, Florentino s'ha gastat més de 300 milions d'euros. Ho han intentat tot: fitxar jugadors, portar Mourinho, rescatar la figura de Zidane, apelar a l'esperit de Juanito... No han pogut fer-hi res.
La prepotència i la soberbia que regeixen el comportament de les seves figures i del seu entrenador està fent créixer l'antimadridisme a tot el món. Els atacs al Barça i a la resta de rivals estan fregant l'esportivitat i la premsamadrileña madridista ha pujat al carro de Mourinho, CR7 y compañía.
El problema sorgeix quan no tothom va en la mateixa direcció. Per molt que vulguin aparentar el contrari, el 5 a 0 ha fet trontollar el projecte Mou i ha fet sortir a la llum el malestar que hi ha entre els jugadors. És evident que hi ha 2 grups ben definits (portuguesos vs españols) però la notícia és que no es porten gens bé. Tots els intents per desestabilitzar el vestidor blaugrana en aquests darrers 2 anys han aconseguit una resposta fulminant sobre la gespa. Guardiola ha estat qui més pals s'ha endut i tots els atacs els ha sabut encaixar convertint-los en motivació extra pels seus.
Ara tot això se'ls gira en contra i són ells qui es troben en el punt de mira. No vull ni imaginar-me com pot acabar tot plegat si passa una d'aquestes 2 coses (o les dues):
La temporada del Real Madrid és gairebé perfecta, igual que l'any passat. El seu problema és que ha de competir contra el millor equip de futbol de la història: el Barça de Guardiola.
Els números del Madrid no són casualitat. En dos anys, Florentino s'ha gastat més de 300 milions d'euros. Ho han intentat tot: fitxar jugadors, portar Mourinho, rescatar la figura de Zidane, apelar a l'esperit de Juanito... No han pogut fer-hi res.
La prepotència i la soberbia que regeixen el comportament de les seves figures i del seu entrenador està fent créixer l'antimadridisme a tot el món. Els atacs al Barça i a la resta de rivals estan fregant l'esportivitat i la premsa
El problema sorgeix quan no tothom va en la mateixa direcció. Per molt que vulguin aparentar el contrari, el 5 a 0 ha fet trontollar el projecte Mou i ha fet sortir a la llum el malestar que hi ha entre els jugadors. És evident que hi ha 2 grups ben definits (portuguesos vs españols) però la notícia és que no es porten gens bé. Tots els intents per desestabilitzar el vestidor blaugrana en aquests darrers 2 anys han aconseguit una resposta fulminant sobre la gespa. Guardiola ha estat qui més pals s'ha endut i tots els atacs els ha sabut encaixar convertint-los en motivació extra pels seus.
Ara tot això se'ls gira en contra i són ells qui es troben en el punt de mira. No vull ni imaginar-me com pot acabar tot plegat si passa una d'aquestes 2 coses (o les dues):
- Que el Madrid torni a caure eliminat de la Champions a les primeres de canvi.
- Que tingui alguna ensopegada a la Lliga i la distància amb el Barça augmenti.
domingo, 12 de diciembre de 2010
Barça, Qatar, Drets Humans i petrodòlars...
Qatar només ha signat 2 dels acords fonamentals dels Drets Humans: els acords sobre infància i discapacitats. No ha estat possible en aquests altres àmbits:
30 milions d'euros són molts milions, però això no és UNICEF, no ens enganyem. Si preferim mirar cap a una altra banda i agafar els diners d'acord, però que no ens diguin que Qatar és obert, democràtic, progressista i que això de la Fundació és una ONG. Cap ONG del món té 30 milions l'any per gastar-se en publicitat.
Personalment, preferiria dur una marca comercial de cotxes o d'asseguradores o de qualsevol empresa de productes tecnològics. Com a mínim no ens estarien intentant vendre la moto.
Que la FIFA i la FIA i totes les federacions del món perdin el nord amb els petrodòlars en temps de crisi no justifica que el Barça també ho pugui fer. Ja sabem quin tipus d'executius dirigeixen aquestes federacions i la falta d'escrupuls que tenen.
D'acord, la pela és la pela i si no ho agafem nosaltres s'ho endurà algú altre amb menys manies. Els diners han guanyat. Me n'adono que som minoria els qui ens oposem a aquest tracte. Ens diuen romàntics, antiquats, Quixots! Suposo que tenim el Barça en massa bona consideració i massa principis pel món en que ens ha tocat viure... En fi, seguirem animant al Qatar Foundation Barça i celebrarem el retorn del canterà Cesc per 30 o 40 milions d'euros...
(en español abriendo el post...)
- Drets Econòmics Socials i Culturals,
- Drets Civils i Polítics,
- Discriminació Racial,
- Protecció contra desaparicions forçades,
- Contra la Discriminació de la Dona,
- Contra la Tortura,
- Drets dels Treballadors Migrants,
- A Qatar la pena de mort s'aplica en els següents casos: espionatge, atemptar la seguretat nacional (l'actual monarca hi és gràcies a un cop d'Estat l'any 1995), apotasia (renunciar a la fe religiosa).
- A Qatar les dones no tenen dret a vot. Bé, i els homes tampoc, ja que es tracta d'una monarquia absolutista.
30 milions d'euros són molts milions, però això no és UNICEF, no ens enganyem. Si preferim mirar cap a una altra banda i agafar els diners d'acord, però que no ens diguin que Qatar és obert, democràtic, progressista i que això de la Fundació és una ONG. Cap ONG del món té 30 milions l'any per gastar-se en publicitat.
Personalment, preferiria dur una marca comercial de cotxes o d'asseguradores o de qualsevol empresa de productes tecnològics. Com a mínim no ens estarien intentant vendre la moto.
Que la FIFA i la FIA i totes les federacions del món perdin el nord amb els petrodòlars en temps de crisi no justifica que el Barça també ho pugui fer. Ja sabem quin tipus d'executius dirigeixen aquestes federacions i la falta d'escrupuls que tenen.
D'acord, la pela és la pela i si no ho agafem nosaltres s'ho endurà algú altre amb menys manies. Els diners han guanyat. Me n'adono que som minoria els qui ens oposem a aquest tracte. Ens diuen romàntics, antiquats, Quixots! Suposo que tenim el Barça en massa bona consideració i massa principis pel món en que ens ha tocat viure... En fi, seguirem animant al Qatar Foundation Barça i celebrarem el retorn del canterà Cesc per 30 o 40 milions d'euros...
(en español abriendo el post...)
viernes, 10 de diciembre de 2010
Neix el Qatar Foundation Barça
En l'anterior post ja plantejava els meus dubtes al voltant de les operacions sobre publicitat a la samarreta del Barça. Ahir el directiu Javier Faus va comunicar que ja estava fet. Em vénen al cap moltes preguntes i algunes reflexions:
1- Per molt Foundation, no és cert que es tracti d'una ONG (Organització No Guvernamental) doncs és la Fundació de la monarquia absolutista del Qatar.
2- Per si hi havia dubtes, la presidenta de la Foundation és la reina del Qatar.
3- Si els tractes estaven fets, perquè s'han esperat a que Qatar fos escollida com a seu del Mundial 2022?
4- Es creuen que perquè hi ha la paraula "Foundation" el soci s'empassarà tot plegat?
5- Pretenen posar aquesta fundació al nivell d'UNICEF? Algú sabia de l'existència d'aquesta organització fins fa una setmana?
6- Per què no va sortir Sandro Rossell a explicar una decisió tant important?
7- Es demanarà la opinió dels socis o es tirarà pel dret?
8- Si no es va voler portar en el seu moment publicitat de Xina alegant que en aquell país no es respectaven els Drets Humans, per què ara sí que estem d'acord en patrocinar el Qatar? Algú creu que una monarquia absloutista d'un país islàmic és flexible, progressista i tolerant?
9- UNICEF voldrà compartir la samarreta amb una organització d'aquesta mena?
10- El Futbol Club Barcelona es passarà a dir Qatar Foundation Barça com ha passat amb el Barça-Sorli Discau o el Regal-Barça?
(en español abriendo el post...)
1- Per molt Foundation, no és cert que es tracti d'una ONG (Organització No Guvernamental) doncs és la Fundació de la monarquia absolutista del Qatar.
2- Per si hi havia dubtes, la presidenta de la Foundation és la reina del Qatar.
3- Si els tractes estaven fets, perquè s'han esperat a que Qatar fos escollida com a seu del Mundial 2022?
4- Es creuen que perquè hi ha la paraula "Foundation" el soci s'empassarà tot plegat?
5- Pretenen posar aquesta fundació al nivell d'UNICEF? Algú sabia de l'existència d'aquesta organització fins fa una setmana?
6- Per què no va sortir Sandro Rossell a explicar una decisió tant important?
7- Es demanarà la opinió dels socis o es tirarà pel dret?
8- Si no es va voler portar en el seu moment publicitat de Xina alegant que en aquell país no es respectaven els Drets Humans, per què ara sí que estem d'acord en patrocinar el Qatar? Algú creu que una monarquia absloutista d'un país islàmic és flexible, progressista i tolerant?
9- UNICEF voldrà compartir la samarreta amb una organització d'aquesta mena?
10- El Futbol Club Barcelona es passarà a dir Qatar Foundation Barça com ha passat amb el Barça-Sorli Discau o el Regal-Barça?
(en español abriendo el post...)
Sandro i la publicitat
Des de fa uns dies va creixent el rumor que Sandro Rossell està estudiant la possiblitat de posar publicitat a la samarreta del Barça. Es tracta d'una vella discussió que va tenir el seu moment quan les negociacions amb UNICEF van materialitzar-se durant el mandat de Laporta.
Aleshores, les veus contràries van ser moltes, però el significat de la marca i el prestigi mundial que allò podria implicar van acabar d'aplanar el camí. Es pot dir que el balanç ha estat positiu i la majoria de socis/es i simpatitzants culés pensen que aquella va ser una bona iniciativa.
Recordo, però, que la primera opció va ser la d'una coneguda casa d'apostes, que actualment patrocina molts dels rivals del Barça. Amb els números a la mà, aquella operació hagués estat molt més profitosa que la d'UNICEF. Però ja hem vist que els diners no ho són tot. Si no que li ho preguntin a Florentino.
Una vegada, l'estiu del 2005, vaig tenir ocaasió de parlar amb Rossell i em va sorprendre una cosa que em va dir: Estàvem parlant sobre la novetat dels pantalons granes de la primera equipació del Barça, que s'acabaven d'anunciar per la propera temporada. Es tractava d'un fet trencador aleshores i molts culés ho consideraven massa trencador amb el que havia estat el passat recent del club. Ell ho tenia molt clar; i em va explicar l'anècdota del president de l'AFA, Julio H. Grondona, i el seu anell d'or. En aquell anell, el president de l'Associació de Futbol de l'Argentina hi duia una inscripció: "Todo Pasa". Rossell va argumentar que a vegades es prenen decisions que d'entrada no tenen bona acollida però que amb el temps la gent s'hi acostuma...
Ara que el tema de la publicitat torna a sonar amb força, recordo perfectament aquella conversa. M'imagino que una qüestió així seria sotmesa a votació per part dels socis (o potser no, doncs ignoro si en el seu programa electoral se'n diu alguna cosa). En qualsevol cas, ja cal que facin una bona prèvia amb xifres, guanys, potencial i expectatives de posar publicitat a la samarreta. Si fessin la votació avui pronosticaria un 85% de socis/es contraris i només un 15% de partidaris.
El primer pas ja l'han donat amb la famosa Qatar-Fundation. Una ONG que paga aquesta pastarrufa? Quina pudor. Ja veurem què passa i si todo passa...
(en español abriendo el post...)
Aleshores, les veus contràries van ser moltes, però el significat de la marca i el prestigi mundial que allò podria implicar van acabar d'aplanar el camí. Es pot dir que el balanç ha estat positiu i la majoria de socis/es i simpatitzants culés pensen que aquella va ser una bona iniciativa.
Recordo, però, que la primera opció va ser la d'una coneguda casa d'apostes, que actualment patrocina molts dels rivals del Barça. Amb els números a la mà, aquella operació hagués estat molt més profitosa que la d'UNICEF. Però ja hem vist que els diners no ho són tot. Si no que li ho preguntin a Florentino.
Una vegada, l'estiu del 2005, vaig tenir ocaasió de parlar amb Rossell i em va sorprendre una cosa que em va dir: Estàvem parlant sobre la novetat dels pantalons granes de la primera equipació del Barça, que s'acabaven d'anunciar per la propera temporada. Es tractava d'un fet trencador aleshores i molts culés ho consideraven massa trencador amb el que havia estat el passat recent del club. Ell ho tenia molt clar; i em va explicar l'anècdota del president de l'AFA, Julio H. Grondona, i el seu anell d'or. En aquell anell, el president de l'Associació de Futbol de l'Argentina hi duia una inscripció: "Todo Pasa". Rossell va argumentar que a vegades es prenen decisions que d'entrada no tenen bona acollida però que amb el temps la gent s'hi acostuma...
Ara que el tema de la publicitat torna a sonar amb força, recordo perfectament aquella conversa. M'imagino que una qüestió així seria sotmesa a votació per part dels socis (o potser no, doncs ignoro si en el seu programa electoral se'n diu alguna cosa). En qualsevol cas, ja cal que facin una bona prèvia amb xifres, guanys, potencial i expectatives de posar publicitat a la samarreta. Si fessin la votació avui pronosticaria un 85% de socis/es contraris i només un 15% de partidaris.
El primer pas ja l'han donat amb la famosa Qatar-Fundation. Una ONG que paga aquesta pastarrufa? Quina pudor. Ja veurem què passa i si todo passa...
(en español abriendo el post...)
martes, 7 de diciembre de 2010
Que no s'equivoqui ningú
Guardiola contra el món
Guardiola és l'entrenador del primer equip del Barça. Que no se li vulgui atribuir més responsablitat que aquesta. No és el gestor, ni el president, ni el delegat ni el psicòleg. Un cop dit això, que no s'equivoqui ningú: el Barça va creure en la paraula d'una gent que ja sabem per altres vegades que no té paraula, la Real Federación Española de "Furbo". Una gentussa que hauria d'estar fent reverències al Barça per haver fet possible un model de futbol únic en el món. Aquesta colla d'ineptes de la RFEF no en va tenir prou deixant sense vacances i sense pretemporada als herois del Mundial sino que ara han intentat enganyar al Barça. A Guardiola li tenen ganes des de Madrid; li tenen ganes els àrbitres, els comités, la premsa de la capital i fins i tot alguns dels jugadors i directius blancs. Però, sobretot, li té ganes Mourinho, enfadat amb el món perquè sap que ja mai tindrà la oportunitat d'entrenar el Barça. I si Mourinho diu que Guardiola és el mimat d'Espanya, la maquinària cavernícola el seguirà. Faran el ridícul, però el seguiran.
Per això l'entrenador del Barça demana que els culés fem pinya, que tanquem files i ens concentrem en el que importa; que seguim parlant sobre el camp, que transformem tots els atacs i totes les barbaritats en combustible i motivació.
Campanya de desprestigi del Barça
La rebuda que va tenir el Barça a Pamplona és el resultat d'aquesta manera de fer les coses caòtica i sense sentit de la RFEF. Ara és molt senzill dir que el més adequat hauria estat viatjar de totes maneres a primera hora del matí... ara tothom és molt llest. Doncs que no s'equivoqui ningú: el Barça va fer el que li van dir i sense cap mena de mala idea.
La campanya anticulé ja ha començat. Van anar a pels jugadors i van sortir-ne escaldats. Van anar a per el president i van sortir golejats. Segueixen anant a per l'entrenador i tampoc els funciona. ara van a per la institució; ja sabem que tot s'hi val des que Mourinho és el seu líder.
Que no s'equivoqui ningú, segueixen fent el ridícul. Fan el ridícul parlant de la cara fosca del club, mentre els 3 candidats a guanyar la Pilota d'Or són nois de la Masia. Fan el ridícul donant premis al fair play al brut i trampós Sergio Ramos. La setmana que agredeix al millor jugador del món i a dos companys de selecció. Al jugador amonestat per la FIFA per voler passar-se de llest i fer trampes forçant l'expulsió a Amsterdam el premi al fair play? És un acudit.
Uns quants jugadors del Barça són sistemàticament ovacionats a tots els camps de futbol pel seu joc, el seu comportament, la seva esportivitat i honestedat com a professionals d'aquest esport. La marca Barça és més universal que mai, és fantàstica, és exemplar: esforç, cantera, sentiment, solidaritat, talent, humilitat i finalment... èxit. Que no s'equivoqui ningú, això no ho canvien tres o quatre portades malintencionades. A futbol s'hi juga sobre el camp. Intentar guanyar punts als despatxos és un recurs desesperat. Intentar que el Barça sigui el dolent de la película no cola. Tots sabem quin club s'identifica actualment amb la prepotència, la trampa, la provocació, l'insult, la crispació, la supèrbia, i l'egoisme.
(en español abriendo el post...)
Guardiola és l'entrenador del primer equip del Barça. Que no se li vulgui atribuir més responsablitat que aquesta. No és el gestor, ni el president, ni el delegat ni el psicòleg. Un cop dit això, que no s'equivoqui ningú: el Barça va creure en la paraula d'una gent que ja sabem per altres vegades que no té paraula, la Real Federación Española de "Furbo". Una gentussa que hauria d'estar fent reverències al Barça per haver fet possible un model de futbol únic en el món. Aquesta colla d'ineptes de la RFEF no en va tenir prou deixant sense vacances i sense pretemporada als herois del Mundial sino que ara han intentat enganyar al Barça. A Guardiola li tenen ganes des de Madrid; li tenen ganes els àrbitres, els comités, la premsa de la capital i fins i tot alguns dels jugadors i directius blancs. Però, sobretot, li té ganes Mourinho, enfadat amb el món perquè sap que ja mai tindrà la oportunitat d'entrenar el Barça. I si Mourinho diu que Guardiola és el mimat d'Espanya, la maquinària cavernícola el seguirà. Faran el ridícul, però el seguiran.
Per això l'entrenador del Barça demana que els culés fem pinya, que tanquem files i ens concentrem en el que importa; que seguim parlant sobre el camp, que transformem tots els atacs i totes les barbaritats en combustible i motivació.
Campanya de desprestigi del Barça
La rebuda que va tenir el Barça a Pamplona és el resultat d'aquesta manera de fer les coses caòtica i sense sentit de la RFEF. Ara és molt senzill dir que el més adequat hauria estat viatjar de totes maneres a primera hora del matí... ara tothom és molt llest. Doncs que no s'equivoqui ningú: el Barça va fer el que li van dir i sense cap mena de mala idea.
La campanya anticulé ja ha començat. Van anar a pels jugadors i van sortir-ne escaldats. Van anar a per el president i van sortir golejats. Segueixen anant a per l'entrenador i tampoc els funciona. ara van a per la institució; ja sabem que tot s'hi val des que Mourinho és el seu líder.
Uns quants jugadors del Barça són sistemàticament ovacionats a tots els camps de futbol pel seu joc, el seu comportament, la seva esportivitat i honestedat com a professionals d'aquest esport. La marca Barça és més universal que mai, és fantàstica, és exemplar: esforç, cantera, sentiment, solidaritat, talent, humilitat i finalment... èxit. Que no s'equivoqui ningú, això no ho canvien tres o quatre portades malintencionades. A futbol s'hi juga sobre el camp. Intentar guanyar punts als despatxos és un recurs desesperat. Intentar que el Barça sigui el dolent de la película no cola. Tots sabem quin club s'identifica actualment amb la prepotència, la trampa, la provocació, l'insult, la crispació, la supèrbia, i l'egoisme.
(en español abriendo el post...)
miércoles, 1 de diciembre de 2010
Efectes del 5 a 0
El guió perfecte
El Barça va passar per sobre del Madrid en el partit més vist de la història. El model de futbol de toc ha assolit la perfecció després de molts anys de treball. Fins a 10 jugadors fets a la pedrera van participar en el 5 a 0 de dilluns. L'èxit és total. El guió perfecte: resultat perfecte amb el joc perfecte, l'entrenador perfecte i la millor afició.
El rival, desquiciat, desesperat, apàtic, entregat, resignat. Mourinho amagat dins la seva banqueta, incapaç de reaccionar, condicionat per la premsa a jugar amb un 11 amb el que molts pensem que no hauria fet. El Madrid és víctima de les seves pròpies fantasies. La crsipació i l'esport no fan bona parella i el que han sembrat des que Cristiano i - sobretot - Mourinho han aterrat a Madrid, ho estan recollint ara en forma d'odi, sancions, multes i, en el cas del Barça, golejades.
Reacció post-derbi a Madrid: més munició pel Barça
El millor que pot passar ara és justament el que està passant: la Caverna es queixa de l'àrbitre, de l'actitud dels jugadors del Barça¿? i segueix amb la seva creuada anti-Guardiola. Com passa a alguns partits polítics després de les eleccions, l'autocrítica pràcticament no existeix. Ells són la víctima, tothom els odia... PIM PAM PUM. Des de Madrid es poden comptar amb els dits d'una mà els qui posen en qüestió el model de Florentino i les tàctiques antiesportives de Mourinho. S'han venut l'ànima i el "señorío" a Moucifer, per intentar frenar el cicle guanyador del Barça. 5 derbis seguits perdent, el 2 a 6, la 3ª Champions culé, el 5 a 0, el millor jugador del món (Messi), el futur Pilota d'or (Xavi), el Mundial amb segell blaugrana... Pel madridista ha de ser insuportable.
Barça universal
El Barça s'ha convertit en un club respectat i admirat. Alguns dels seus jugadors més importants surten aplaudits per aficions rivals molt sovint. La humilitat i esportivitat del Barça contrasta amb la prepotència, l'agressivitat i la falta d'escrúpuls del Madrid. Qualsevol espectador imparcial que es posa a veure el derbi acaba cel·lebrant els gols del Barça i sancionant les actituds violentes del Madrid.
La imatge del Madrid: el señorío perdut
El Madrid cau malament i encara ho farà més en el futur, ja que sembla que els seus directius ja hi estàn d'acord: "No hemos fichado a Mourinho para hacer amigos" Butragueño, novembre de 2010.
Molt bé, l'han fitxat per guanyar, l'han fitxat com a anti-Guardiola, l'han fitxat perquè va ser capaç d'evitar la imatge de Puyol aixecant la Copa d'Europa al Bernabéu. Però el 5 a 0 és la primera prova empírica que s'han equivocat. En el futbol no pots viure del passat, ni de les Copes d'Europa del museu, ni de les estrelles retirades (Di Stéfano y Zidane sembla que vagin a sortir a jugar un dia d'aquests!), tampoc es pot viure de gestes del teu entrenador en el passat. La primera clatellada ja ha arribat; de ben segur que n'hi haurà d'altres...
(versión en español abriendo el post...)
El Barça va passar per sobre del Madrid en el partit més vist de la història. El model de futbol de toc ha assolit la perfecció després de molts anys de treball. Fins a 10 jugadors fets a la pedrera van participar en el 5 a 0 de dilluns. L'èxit és total. El guió perfecte: resultat perfecte amb el joc perfecte, l'entrenador perfecte i la millor afició.
El rival, desquiciat, desesperat, apàtic, entregat, resignat. Mourinho amagat dins la seva banqueta, incapaç de reaccionar, condicionat per la premsa a jugar amb un 11 amb el que molts pensem que no hauria fet. El Madrid és víctima de les seves pròpies fantasies. La crsipació i l'esport no fan bona parella i el que han sembrat des que Cristiano i - sobretot - Mourinho han aterrat a Madrid, ho estan recollint ara en forma d'odi, sancions, multes i, en el cas del Barça, golejades.
Reacció post-derbi a Madrid: més munició pel Barça
El millor que pot passar ara és justament el que està passant: la Caverna es queixa de l'àrbitre, de l'actitud dels jugadors del Barça¿? i segueix amb la seva creuada anti-Guardiola. Com passa a alguns partits polítics després de les eleccions, l'autocrítica pràcticament no existeix. Ells són la víctima, tothom els odia... PIM PAM PUM. Des de Madrid es poden comptar amb els dits d'una mà els qui posen en qüestió el model de Florentino i les tàctiques antiesportives de Mourinho. S'han venut l'ànima i el "señorío" a Moucifer, per intentar frenar el cicle guanyador del Barça. 5 derbis seguits perdent, el 2 a 6, la 3ª Champions culé, el 5 a 0, el millor jugador del món (Messi), el futur Pilota d'or (Xavi), el Mundial amb segell blaugrana... Pel madridista ha de ser insuportable.
Barça universal
El Barça s'ha convertit en un club respectat i admirat. Alguns dels seus jugadors més importants surten aplaudits per aficions rivals molt sovint. La humilitat i esportivitat del Barça contrasta amb la prepotència, l'agressivitat i la falta d'escrúpuls del Madrid. Qualsevol espectador imparcial que es posa a veure el derbi acaba cel·lebrant els gols del Barça i sancionant les actituds violentes del Madrid.
La imatge del Madrid: el señorío perdut
El Madrid cau malament i encara ho farà més en el futur, ja que sembla que els seus directius ja hi estàn d'acord: "No hemos fichado a Mourinho para hacer amigos" Butragueño, novembre de 2010.
Molt bé, l'han fitxat per guanyar, l'han fitxat com a anti-Guardiola, l'han fitxat perquè va ser capaç d'evitar la imatge de Puyol aixecant la Copa d'Europa al Bernabéu. Però el 5 a 0 és la primera prova empírica que s'han equivocat. En el futbol no pots viure del passat, ni de les Copes d'Europa del museu, ni de les estrelles retirades (Di Stéfano y Zidane sembla que vagin a sortir a jugar un dia d'aquests!), tampoc es pot viure de gestes del teu entrenador en el passat. La primera clatellada ja ha arribat; de ben segur que n'hi haurà d'altres...
(versión en español abriendo el post...)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
