Per fi ha acabat el carrussel de clàssics. En l'últim, el Barça va controlar el partit de tornada de semifinals de la Champions. L'avantatge de 0 a 2 aconseguit al Bernabéu ha estat determinant. 3 a 1 en el global i Wembley espera.
A Madrid, segueixen amb la seva teoria de la conspiració. Ja s'ho faran. Mentre no parlin de futbol poques coses canviaran. Això sí, ahir la Cibeles estava rodejada de tanques de seguretat... és que havien de celebrar l'empat al Camp Nou?
I a Barcelona, la festa: eliminar al Madrid, classificar-se per la Final, el retorn d'Abidal... alegria en estat pur!
miércoles, 4 de mayo de 2011
miércoles, 27 de abril de 2011
Tercer Clàssic (Madrid 0 Barça 2)
Et preguntes per què Mou? Per què el Barça està a punt d'eliminar al Madrid de la Champions? Jo et contesto:
Perquè practicant l'antifutbol pots tenir sort una vegada, fins i tot dues, però el temps posa a tothom al seu lloc i el Barça mereix sortir guanyador contra aquest Madrid que renuncia a jugar a futbol.
Gastar-te 400 milions d'euros perquè la teva tàctica sigui deixar crèixer la gespa i faltar a la teva paraula estalvian-te regar la gespa és lamentable. Plantejar un joc a base de faltes, agressions, pèrdues de temps i protestes no és esportiu, no és fair play. Un equip que fa tot això no mereix arribar a la final de la Champions.
Si Mourinho vol creure que són els arbitratges qui fan guanyar títols al Barça ja s'ho farà. El partit s'ha vist a 140 països arreu del món. Ha quedat prou clar qui juga a futbol, qui controla, qui ataca, qui marca i qui guanya.
Perquè practicant l'antifutbol pots tenir sort una vegada, fins i tot dues, però el temps posa a tothom al seu lloc i el Barça mereix sortir guanyador contra aquest Madrid que renuncia a jugar a futbol.
Gastar-te 400 milions d'euros perquè la teva tàctica sigui deixar crèixer la gespa i faltar a la teva paraula estalvian-te regar la gespa és lamentable. Plantejar un joc a base de faltes, agressions, pèrdues de temps i protestes no és esportiu, no és fair play. Un equip que fa tot això no mereix arribar a la final de la Champions.
Si Mourinho vol creure que són els arbitratges qui fan guanyar títols al Barça ja s'ho farà. El partit s'ha vist a 140 països arreu del món. Ha quedat prou clar qui juga a futbol, qui controla, qui ataca, qui marca i qui guanya.
martes, 26 de abril de 2011
Segon Clàssic (Barça 0 Madrid 1)
Va passar tot el que no havia de passar: un Barça incapaç d'imposar el seu futbol de toc durant la major part del partit, un àrbitre permissiu, un Madrid més ficat en el partit, un Villa desaparegut, un migcamp poc inspirat, un Messi anant per lliure com a la selecció, un contratac mortal i un títol que se'ns escapa.
El pitjor és no haver ferit de mort als blancs.
El millor, pensar que si malgrat tot això que acabo de dir, el Madrid només va ser capaç de guanyar per la mínima i a la pròrroga, a doble partit i amb un arbitratge europeu hi ha motius per ser optimistes.
El pitjor és no haver ferit de mort als blancs.
El millor, pensar que si malgrat tot això que acabo de dir, el Madrid només va ser capaç de guanyar per la mínima i a la pròrroga, a doble partit i amb un arbitratge europeu hi ha motius per ser optimistes.
domingo, 17 de abril de 2011
Primer Clàssic (Madrid 1 - Barça 1)
(En español abriendo el post...)
L'àrbitre xiula el final i sembla la nit electoral: tothom ha guanyat. Els del Barça van a saludar l'afició culé present al Bernabéu mentre la resta del camp despedeix els jugadors locals amb una sonora ovació. Casillas es deixa la veu reclamant asls seus que ho han de cel·lebrar tots junts al mig del camp. Hi ha mig equip que ha enfilat cap al vestidor.
A Madrid hi ha la sensació que s'ha plantat cara al Barça. Estan contents, satisfets del paper que han fet els seus jugadors: no han perdut, han empatat un partit jugant amb 10 molts minuts. Són feliços.
Ara, la realitat: no han aconseguit retallar la distància de 8 punts de diferència a la Lliga. Han dit adéu definitivament al títol, han tingut un 20% de possessió a casa i han empatat gràcies a un penal més que dubtós a favor i un no-assenyalat en contra. En el parcial de partits d'aquest any, el Barça ha aconseguit un 6 a 1.
Si ens diuen a principi de temporada que sortirem del Bernabéu 8 punts per sobre del Madrid amb tan poques jornades per acabar, signem tots. I a sobre, al Madrid estan contents! Definitivament, hem donat la volta a la truita i el Real Madrid és l'equip "segundón", ploraner, acomplexat i inferior.
Queden 2 competicions més. Dimecres la Final de la Copa serà una nova prova de foc. A Europa, a doble partit i sense àrbitres espanyols el Barça ho hauria de tenir molt més fàcil. Mou sap que dimecres se la juga. Els jugadors del Barça tenen les mateixes o encara més ganes de demostrar qui mana al futbol. serà apassionant.
L'àrbitre xiula el final i sembla la nit electoral: tothom ha guanyat. Els del Barça van a saludar l'afició culé present al Bernabéu mentre la resta del camp despedeix els jugadors locals amb una sonora ovació. Casillas es deixa la veu reclamant asls seus que ho han de cel·lebrar tots junts al mig del camp. Hi ha mig equip que ha enfilat cap al vestidor.
A Madrid hi ha la sensació que s'ha plantat cara al Barça. Estan contents, satisfets del paper que han fet els seus jugadors: no han perdut, han empatat un partit jugant amb 10 molts minuts. Són feliços.
Ara, la realitat: no han aconseguit retallar la distància de 8 punts de diferència a la Lliga. Han dit adéu definitivament al títol, han tingut un 20% de possessió a casa i han empatat gràcies a un penal més que dubtós a favor i un no-assenyalat en contra. En el parcial de partits d'aquest any, el Barça ha aconseguit un 6 a 1.
Si ens diuen a principi de temporada que sortirem del Bernabéu 8 punts per sobre del Madrid amb tan poques jornades per acabar, signem tots. I a sobre, al Madrid estan contents! Definitivament, hem donat la volta a la truita i el Real Madrid és l'equip "segundón", ploraner, acomplexat i inferior.
Queden 2 competicions més. Dimecres la Final de la Copa serà una nova prova de foc. A Europa, a doble partit i sense àrbitres espanyols el Barça ho hauria de tenir molt més fàcil. Mou sap que dimecres se la juga. Els jugadors del Barça tenen les mateixes o encara més ganes de demostrar qui mana al futbol. serà apassionant.
viernes, 1 de abril de 2011
Rossell la caga
(En español abriendo el post)
Així de clar. Tothom sap que parlar en públic no és el seu fort. Una desgràcia si ets el president del F.C. Barcelona, doncs no pots tancar-te en una cova i esperar que les coses es solucionin soles. Si, a sobre, estan bombardejant el club amb acusacions de dopatge, favors arbitrals i altres, cal donar la cara.
La soberbia que tant critiquem quan arriba des de Madrid i que tan car han pagat després sobre el camp és justament la "carnassa" que ara Rossell ha servit en safata a la caverna.
Encara ressona allò de "no us fallaré" dins el meu cap. I, en pocs mesos, ja hi ha hagut molts errors institucionals: patrocini amb Qatar poc net, falta de valentia el dia del desplaçament a Pamplona i falta de rapidesa i contundència davant les acusacions de doping i les darreres actuacions arbitrals.
Així de clar. Tothom sap que parlar en públic no és el seu fort. Una desgràcia si ets el president del F.C. Barcelona, doncs no pots tancar-te en una cova i esperar que les coses es solucionin soles. Si, a sobre, estan bombardejant el club amb acusacions de dopatge, favors arbitrals i altres, cal donar la cara.
La soberbia que tant critiquem quan arriba des de Madrid i que tan car han pagat després sobre el camp és justament la "carnassa" que ara Rossell ha servit en safata a la caverna.
Encara ressona allò de "no us fallaré" dins el meu cap. I, en pocs mesos, ja hi ha hagut molts errors institucionals: patrocini amb Qatar poc net, falta de valentia el dia del desplaçament a Pamplona i falta de rapidesa i contundència davant les acusacions de doping i les darreres actuacions arbitrals.
martes, 15 de marzo de 2011
Joc Brut
(Juego Sucio: en español abriendo el post)
El Cagómetro, el canguelo, els favors arbitrals, el calendari... fins avui el Barça en tenia prou contestant totes aquestes mentides parlant sobre el camp: el 2 a 6, el 5 a 0, les 2 lligues consecutives, la Champions, el Mundial de clubs, les Supercopes... només calia fer callar les crítiques a base d'acumular victòries i títols.
Ara és diferent, perquè l'acusació de dopatge i la manera covarda com s'ha fet des del Real Madrid van més enllà de les campanyes infundades per desestabilitzar els jugadors del Barça. Això és tirar merda sobre l'escut del Futbol club Barcelona. Es tracta d'un atac interinstitucional que, a part de trencar relacions entre els clubs, hauria de comportar greus conseqüències.
Estic convençut que ni la RFEF, ni el Comité d'Àrbitres, ni Antiviolència voldran embrutar-se i es faran els sords, encara que l'atac contra eñs jugadors del Barça implica un desprestigi per la recent guanyada Copa Mundial. El Madrid es troba en un camí sense retorn. Ha cedit el poder total a Mourinho, que marxarà quan en tingui prou i els deixarà sense honor, sense títols i sense señorío... Que el Madrid vulgui autodestruir-se m'és igual, però ja n'hi ha prou d'atemptar contra l'honor del nostre club.
El Cagómetro, el canguelo, els favors arbitrals, el calendari... fins avui el Barça en tenia prou contestant totes aquestes mentides parlant sobre el camp: el 2 a 6, el 5 a 0, les 2 lligues consecutives, la Champions, el Mundial de clubs, les Supercopes... només calia fer callar les crítiques a base d'acumular victòries i títols.
Ara és diferent, perquè l'acusació de dopatge i la manera covarda com s'ha fet des del Real Madrid van més enllà de les campanyes infundades per desestabilitzar els jugadors del Barça. Això és tirar merda sobre l'escut del Futbol club Barcelona. Es tracta d'un atac interinstitucional que, a part de trencar relacions entre els clubs, hauria de comportar greus conseqüències.
Estic convençut que ni la RFEF, ni el Comité d'Àrbitres, ni Antiviolència voldran embrutar-se i es faran els sords, encara que l'atac contra eñs jugadors del Barça implica un desprestigi per la recent guanyada Copa Mundial. El Madrid es troba en un camí sense retorn. Ha cedit el poder total a Mourinho, que marxarà quan en tingui prou i els deixarà sense honor, sense títols i sense señorío... Que el Madrid vulgui autodestruir-se m'és igual, però ja n'hi ha prou d'atemptar contra l'honor del nostre club.
jueves, 10 de marzo de 2011
El Barça persisteix, els rivals ploren
(En español abriendo el post...)El Barça persiste, los rivales lloran
"Us en debem una, i aquests no fallen" aquesta frase de Guardiola ha estat ressonant dins del meu cap des que l'Arsenal va tenir 10 minuts màgics al Emirates, aconseguint un 2 a 1 irreal a l'anada de vuitens de la Champions. A la tornada calia posar tothom al seu lloc, i així va ser.
Wenger ha quedat retratat com un covard, com un mentider i com un ploraner. Covard, perquè va pretendre fer un catenaccio amb un equip dissenyat per jugar a l'atac. Mentider pel show amb Van Persie i les lesions. I ploraner, per no saber perdre i voler responsabilitzara l'arbitratge de l'eliminació del seu equip.
Al Barça li han robat 2 penals, una expulsió i un gol legal en el còmput dels 2 partits. I, que jo sàpiga, desplaçar la pilota per perdre temps és groga, per molt rigurós que els sembli als anglesos i als madrilenys. A la Champions els detalls et poden deixar fora: 2 penals i un gol legal no concedit no són poca cosa.
Per acabar, cel·lebrar l'eliminació de Milan, València, Roma i Arsenal. A més, de l'eliminatòria Bayern-Inter només en quedarà un... La cosa pinta bé amb possibles rivals inexperts com el Xakhtar, el Shalke o el Tottenham. A creuar els dits el dia del sorteig... les semis estan a 2 partits.
Foto: MD
"Us en debem una, i aquests no fallen" aquesta frase de Guardiola ha estat ressonant dins del meu cap des que l'Arsenal va tenir 10 minuts màgics al Emirates, aconseguint un 2 a 1 irreal a l'anada de vuitens de la Champions. A la tornada calia posar tothom al seu lloc, i així va ser.
Wenger ha quedat retratat com un covard, com un mentider i com un ploraner. Covard, perquè va pretendre fer un catenaccio amb un equip dissenyat per jugar a l'atac. Mentider pel show amb Van Persie i les lesions. I ploraner, per no saber perdre i voler responsabilitzara l'arbitratge de l'eliminació del seu equip.
Al Barça li han robat 2 penals, una expulsió i un gol legal en el còmput dels 2 partits. I, que jo sàpiga, desplaçar la pilota per perdre temps és groga, per molt rigurós que els sembli als anglesos i als madrilenys. A la Champions els detalls et poden deixar fora: 2 penals i un gol legal no concedit no són poca cosa.
Per acabar, cel·lebrar l'eliminació de Milan, València, Roma i Arsenal. A més, de l'eliminatòria Bayern-Inter només en quedarà un... La cosa pinta bé amb possibles rivals inexperts com el Xakhtar, el Shalke o el Tottenham. A creuar els dits el dia del sorteig... les semis estan a 2 partits.
Foto: MD
miércoles, 23 de febrero de 2011
Febrer Complicat
En castellano abriendo el post...
Comença el tram decisiu de la temporada i el Barça ha patit uns quants contratemps: l'empat contra l'Sporting, la derrota contra l'Arsenal i les lesions de jugadors titulars com Valdés, Xavi o Puyol.
En clau Champions, cal tenir en compte la baixa per sanció de John Piqué Lennon a qui Yoko Ono Shakira està fent molt mal.
Mentrestant des de la Caverna han descobert els usos del Photoshop i no han dubtat en fer-los servir per la causa, esborrant jugadors si és necessari.
Com a Guardiolista declarat, em sap molt greu el que vaig a dir a continuació: Guardiola ha comés 2 errades greus en els 2 partits que no hem guanyat. A Gijón, va voler fer massa rotacions i l'equip ho va notar de manera brutal. Ni el joc ni l'actitud van ser els adequats. A Londres, es va renunciar a l'estil ofensiu per voler conservar un 0 a 1. El 98% dels entrenadors haurien fet el canvi Villa per Keita, però el Barça no sap jugar a guardar la roba i ens va costar molt car.
Per últim, reafirmar la confiança en aquesta plantilla, però sobretot en els titulars. Si no tenim problemes afegits de lesions i/o sancions, superarem els vuitens de final de Champions i eliminarem l'Arsenal, guanyant fàcil el partit de tornada al Camp Nou, com la temporada passada.
Pel que fa a la Lliga, veure que a Madrid celebren haver retallat de 7 a 5 els punts de diferència amb el Barça és una bona senyal. Sembla que haurem d'anar al Bernabéu a rematar la feina: que així sigui.
Comença el tram decisiu de la temporada i el Barça ha patit uns quants contratemps: l'empat contra l'Sporting, la derrota contra l'Arsenal i les lesions de jugadors titulars com Valdés, Xavi o Puyol.
En clau Champions, cal tenir en compte la baixa per sanció de John Piqué Lennon a qui Yoko Ono Shakira està fent molt mal.
Mentrestant des de la Caverna han descobert els usos del Photoshop i no han dubtat en fer-los servir per la causa, esborrant jugadors si és necessari.
Com a Guardiolista declarat, em sap molt greu el que vaig a dir a continuació: Guardiola ha comés 2 errades greus en els 2 partits que no hem guanyat. A Gijón, va voler fer massa rotacions i l'equip ho va notar de manera brutal. Ni el joc ni l'actitud van ser els adequats. A Londres, es va renunciar a l'estil ofensiu per voler conservar un 0 a 1. El 98% dels entrenadors haurien fet el canvi Villa per Keita, però el Barça no sap jugar a guardar la roba i ens va costar molt car.
Per últim, reafirmar la confiança en aquesta plantilla, però sobretot en els titulars. Si no tenim problemes afegits de lesions i/o sancions, superarem els vuitens de final de Champions i eliminarem l'Arsenal, guanyant fàcil el partit de tornada al Camp Nou, com la temporada passada.
Pel que fa a la Lliga, veure que a Madrid celebren haver retallat de 7 a 5 els punts de diferència amb el Barça és una bona senyal. Sembla que haurem d'anar al Bernabéu a rematar la feina: que així sigui.
viernes, 11 de febrero de 2011
Las trampas del Madrid
(En español abriendo el post...)
L'any passat jugaven a ser líders, quan en realitat Madrid i Barça estaven empatats a punts. En l'únic enfrontament directe que s'havia jugat, el Barça havia guanyat per 1 a 0 amb gol d'Ibrahimovic.
El gol average particular no comptava i el Madrid va ser líder per gol average global durant unes quantes jornades. Era un fals lideratge. Van quedar retratats al segon de començar el derbi al Bernabéu. Un cop es va actualitzar la classificació virtual, amb 0 a 0 al marcador, el Barça passava per davant dels blancs. Després, el 0 a 2 al final del partit ja no va deixar espai per fer més trampes matemàtiques i el Barça va adjudicar-se la Lliga dels 99 punts. El trofeu però, el vem rebre la temporada següent en la prèvia del Gamper... (però això ja és una altra història).
Aquest any, el pichichi de CR7 tampoc és veritat. Des de fa jornades hi ha alguna cosa que no quadra. El màxim golejador és Messi, però el diari MARCA, que incomprensiblement és qui dona el premi "pichichi", li atribueix un gol a CR7 que l'àrbitre del partit li va concedir al defensa Pepe.
L'any passat jugaven a ser líders, quan en realitat Madrid i Barça estaven empatats a punts. En l'únic enfrontament directe que s'havia jugat, el Barça havia guanyat per 1 a 0 amb gol d'Ibrahimovic.
El gol average particular no comptava i el Madrid va ser líder per gol average global durant unes quantes jornades. Era un fals lideratge. Van quedar retratats al segon de començar el derbi al Bernabéu. Un cop es va actualitzar la classificació virtual, amb 0 a 0 al marcador, el Barça passava per davant dels blancs. Després, el 0 a 2 al final del partit ja no va deixar espai per fer més trampes matemàtiques i el Barça va adjudicar-se la Lliga dels 99 punts. El trofeu però, el vem rebre la temporada següent en la prèvia del Gamper... (però això ja és una altra història).
Aquest any, el pichichi de CR7 tampoc és veritat. Des de fa jornades hi ha alguna cosa que no quadra. El màxim golejador és Messi, però el diari MARCA, que incomprensiblement és qui dona el premi "pichichi", li atribueix un gol a CR7 que l'àrbitre del partit li va concedir al defensa Pepe.
Les imatges ho demostren: Pepe toca la pilota amb l'esquena i CR7 es lamenta i no celebra el gol, conscient que no l'ha fet ell.
Segueixen igual, intentant guanyar amb trampes als despatxos el que no són capaços de guanyar sobre la gespa. és igual, Messi vol el pichichi: no hase falta desir nada más...
viernes, 4 de febrero de 2011
Final de Copa (Barça-Madrid)
(En español abriendo el post...)
La Final més esperada ja és un fet. ha calgut esperar una mica però hi haurà un derbi per decidir el campió de Copa de 2011. El camí fins a arribar d'uns i altres ha estat molt diferent:
Mentre Mourinho va haver d'amenaçar als seus jugadors perquè es prenguessin seriosament les primeres rondes de Copa, el Barça va començar endollat. El Madrid, amb un equip amb molts titulars, va empatar a 0 amb el Murcia en el primer partit. Va ser l'inici d'un calvari per Benzema, a qui es va culpar de la falta de contundència de l'equip. Al partit de tornada van poder guanyar fàcil al Bernabéu. Les amenaces van funcionar.
La següent ronda va ser la més complicada pel Barça, ja que només va empatar a 0 a casa mb l'Athletic. El Madrid va golejar al Llevant (8 a 0) i es va permetre el luxe de regalar el partit de tornada (2 a 0). El Barça va haver de treure gairebé tot l'equip titular a la Catedral i passar ronda (1 a 1).
El sorteig va fer passar directament a semis al Madrid (l'Atlético sempre és un regal pels blancs). I el Barça, contra el Betis, va copiar l'estratègia del Madrid en la ronda anterior: titulars i golejada a l'anada (5 a 0) i a dormir el partit de tornada (3 a 1). A semifinals, contra l'Almería, la mateixa filosofia i resultat a l'anada (5 a 0); amb la diferència que els suplents - excepte Bojan - van estar a l'alçada en el partit de tornada.
Les semifinals del Madrid-Sevilla mereixen un punt i a part, doncs senzillament els gols del Sevilla no han valgut. La final esperada era massa a prop i la RFEF no estava disposada a renunciar-hi. Encara sort que amb un parell de gols anulats i un parell de fores de joc assenyalats en van tenir prou.
Uns i altres arriben a la Final en unes condicions molt diferents. El Madrid es juga el model, l'entrenador, els nous fitxatges i possiblement la continuïtat de CR7. El 5 a 0 els està pesant molt. Els 7 punts de diferència a la Lliga també. Qui sap com estaran uns i altres quan arribi el 20 d'abril?
En canvi el Barça té un equip i un model consolidat, avalat pels molts títols que ha aconseguit els darrers 2 anys. Pot ser que els titulars del Madrid tinguin un bon dia i guanyin a l'equip de Copa del Barça que, excepte lesions, segurament inclourà alguns no-fixos com Pinto, Keita o Affelay. Res trontollarà. I si el Barça es capaç de tornar a guanyar al Madrid i deixar a Mou sense el que pot ser el seu títol de consolació, el Madrid pot acabar de rebentar pels aires.
La Final més esperada ja és un fet. ha calgut esperar una mica però hi haurà un derbi per decidir el campió de Copa de 2011. El camí fins a arribar d'uns i altres ha estat molt diferent:
Mentre Mourinho va haver d'amenaçar als seus jugadors perquè es prenguessin seriosament les primeres rondes de Copa, el Barça va començar endollat. El Madrid, amb un equip amb molts titulars, va empatar a 0 amb el Murcia en el primer partit. Va ser l'inici d'un calvari per Benzema, a qui es va culpar de la falta de contundència de l'equip. Al partit de tornada van poder guanyar fàcil al Bernabéu. Les amenaces van funcionar.
La següent ronda va ser la més complicada pel Barça, ja que només va empatar a 0 a casa mb l'Athletic. El Madrid va golejar al Llevant (8 a 0) i es va permetre el luxe de regalar el partit de tornada (2 a 0). El Barça va haver de treure gairebé tot l'equip titular a la Catedral i passar ronda (1 a 1).
El sorteig va fer passar directament a semis al Madrid (l'Atlético sempre és un regal pels blancs). I el Barça, contra el Betis, va copiar l'estratègia del Madrid en la ronda anterior: titulars i golejada a l'anada (5 a 0) i a dormir el partit de tornada (3 a 1). A semifinals, contra l'Almería, la mateixa filosofia i resultat a l'anada (5 a 0); amb la diferència que els suplents - excepte Bojan - van estar a l'alçada en el partit de tornada.
Les semifinals del Madrid-Sevilla mereixen un punt i a part, doncs senzillament els gols del Sevilla no han valgut. La final esperada era massa a prop i la RFEF no estava disposada a renunciar-hi. Encara sort que amb un parell de gols anulats i un parell de fores de joc assenyalats en van tenir prou.
Uns i altres arriben a la Final en unes condicions molt diferents. El Madrid es juga el model, l'entrenador, els nous fitxatges i possiblement la continuïtat de CR7. El 5 a 0 els està pesant molt. Els 7 punts de diferència a la Lliga també. Qui sap com estaran uns i altres quan arribi el 20 d'abril?
En canvi el Barça té un equip i un model consolidat, avalat pels molts títols que ha aconseguit els darrers 2 anys. Pot ser que els titulars del Madrid tinguin un bon dia i guanyin a l'equip de Copa del Barça que, excepte lesions, segurament inclourà alguns no-fixos com Pinto, Keita o Affelay. Res trontollarà. I si el Barça es capaç de tornar a guanyar al Madrid i deixar a Mou sense el que pot ser el seu títol de consolació, el Madrid pot acabar de rebentar pels aires.
lunes, 31 de enero de 2011
Dades contra la eufòria
(En español abriendo el post...)
La derrota del Real Madrid al camp d'Osasuna ha fet que els blancs quedin a 7 punts del Barça. Hi ha qui afirma que la Lliga ja és blaugrana. Jo encara no ho veig així.
La classificació és la següent http://www.elmundodeportivo.es/web/gen/53968136049.html#class
El Madrid només ha perdut 2 partits, els dos fora: el d'ahir a Pamplona i el 5 a 0 del Camp Nou.
El Madrid ha guanyat tots els parits al Bernabéu: 10 jugats, 10 victòries i només 5 gols en contra. El Barça de les manetes i les golejades, a casa ha perdut 1 partit, ha marcat els mateixos gols que el Madrid (31) però n'ha encaixat 2 més (7).
La lectura optimista és la següent: queden 17 partits. El Madrid hauria de guanyar-ho tot i el Barça perdre 3 partits. El derbi tornarà a ser el partit clau. Això sí que ho dic ben clar (ho sento Pep, però aquesta vegada és així).
No sé fins a quin punt els dos gols de Messi al 87 i al 89 van desquiciar a CR7, però el que està clar és que si el portugués no té el dia el Madrid pateix. Si a sobre Mourinho segueix apostant pels futbolistes físics enlloc dels tècnics, aviat tindrà l'altre meitat de la premsa de Madrid a sobre. Magnífic.
La Final de Copa Barça - Madrid serà un altre moment decisiu: el Barça pot donar un nou cop sobre la taula i enfonsar més al Madrid o aquests poden salvar la temporada amb aquest títol i no quedar-se en blanc per 3r any consecutiu (aquesta història em sona i no sé de què...).
Comença el tram decisiu de la temporada i s'ha de reconèixer: un marge de 7 punts sobre el Madrid dona una tranquilitat inmensa.
Tot en joc, tot molt a prop. Tot per guanyar. Vinga Barça!!
La derrota del Real Madrid al camp d'Osasuna ha fet que els blancs quedin a 7 punts del Barça. Hi ha qui afirma que la Lliga ja és blaugrana. Jo encara no ho veig així.
La classificació és la següent http://www.elmundodeportivo.es/web/gen/53968136049.html#class
El Madrid només ha perdut 2 partits, els dos fora: el d'ahir a Pamplona i el 5 a 0 del Camp Nou.
El Madrid ha guanyat tots els parits al Bernabéu: 10 jugats, 10 victòries i només 5 gols en contra. El Barça de les manetes i les golejades, a casa ha perdut 1 partit, ha marcat els mateixos gols que el Madrid (31) però n'ha encaixat 2 més (7).
La lectura optimista és la següent: queden 17 partits. El Madrid hauria de guanyar-ho tot i el Barça perdre 3 partits. El derbi tornarà a ser el partit clau. Això sí que ho dic ben clar (ho sento Pep, però aquesta vegada és així).
No sé fins a quin punt els dos gols de Messi al 87 i al 89 van desquiciar a CR7, però el que està clar és que si el portugués no té el dia el Madrid pateix. Si a sobre Mourinho segueix apostant pels futbolistes físics enlloc dels tècnics, aviat tindrà l'altre meitat de la premsa de Madrid a sobre. Magnífic.
La Final de Copa Barça - Madrid serà un altre moment decisiu: el Barça pot donar un nou cop sobre la taula i enfonsar més al Madrid o aquests poden salvar la temporada amb aquest títol i no quedar-se en blanc per 3r any consecutiu (aquesta història em sona i no sé de què...).
Comença el tram decisiu de la temporada i s'ha de reconèixer: un marge de 7 punts sobre el Madrid dona una tranquilitat inmensa.
Tot en joc, tot molt a prop. Tot per guanyar. Vinga Barça!!
viernes, 28 de enero de 2011
Alves se queda sin Mundial de Brasil 2014
(En español abriendo el post...)
Es un titular que crida l'atenció, i molt.... Alguns direu que és exagerat, però en cas que el lateral brasileny se'n vagi al Manchester City, pot ser una realitat. M'explico:
Dani Alves és un jugadoràs, però no és el titular de la selecció de Brasil. El defensa de l'Inter de Milà, Maicon, de moment està per davant seu. I no seré jo qui digui que aquest últim és pitjor que el jugador del Barça.
Les pretensions econòmiques d'Alves estan molt per sobre del que el Barça ofereix. El problema de la falta de minuts no existeix (com va passar amb Touré). Alves és titular indiscutible del millor Barça de la història i té la oportunitat de convertir-se en un dels jugadors amb millor palmarès de la història. Si se'n va al 6è equip de la Premier, que té dificultats per assentar el seu model de gestió tipus "PC Futbol", desapareixerà del primer pla mediàtic. Si vols que el seleccionador del teu país es fixi en tu, no hi ha millor aparador on mostrar-se que el Barça.
Sabem que els brasilenys només senten els colors grocs de la seva selecció, i precisament per aquest motiu no em quadra que Alves estigui disposat a perdre's el Mundial 2014, que justament es cel·lebrarà a Brasil. Com deia Cruyff, la diferència entre ser molt ric i ser etxtremadament ric no és tanta, s'han de començar a valorar intangibles com aquest. Com recordaven l'altre dia a RAC1, Roberto de Assís, el germaníssim, deia que Ronaldinho no trobaria a faltar el sol de Barcelona després de marxar a Milà: "si quieres sol y eres Ronaldinho, lo compras". Et felicito fill.
Espero que el Barça mantingui la seva postura i no trenqui l'estabilitat que hi ha actualment a la plantilla. No és només una qüestió de diners, és una qüestió de principis. Tot i que entre diners i principis, ja hem vist que aquesta directiva és capaç de fer el que li vingui en gana i els socis han d'aQatar.
PD_ Si algú té ganes de riure, que llegeixi l'article de Racionero opinant exactament el contrari del que escric jo.
Es un titular que crida l'atenció, i molt.... Alguns direu que és exagerat, però en cas que el lateral brasileny se'n vagi al Manchester City, pot ser una realitat. M'explico:
Dani Alves és un jugadoràs, però no és el titular de la selecció de Brasil. El defensa de l'Inter de Milà, Maicon, de moment està per davant seu. I no seré jo qui digui que aquest últim és pitjor que el jugador del Barça.
Les pretensions econòmiques d'Alves estan molt per sobre del que el Barça ofereix. El problema de la falta de minuts no existeix (com va passar amb Touré). Alves és titular indiscutible del millor Barça de la història i té la oportunitat de convertir-se en un dels jugadors amb millor palmarès de la història. Si se'n va al 6è equip de la Premier, que té dificultats per assentar el seu model de gestió tipus "PC Futbol", desapareixerà del primer pla mediàtic. Si vols que el seleccionador del teu país es fixi en tu, no hi ha millor aparador on mostrar-se que el Barça.
Sabem que els brasilenys només senten els colors grocs de la seva selecció, i precisament per aquest motiu no em quadra que Alves estigui disposat a perdre's el Mundial 2014, que justament es cel·lebrarà a Brasil. Com deia Cruyff, la diferència entre ser molt ric i ser etxtremadament ric no és tanta, s'han de començar a valorar intangibles com aquest. Com recordaven l'altre dia a RAC1, Roberto de Assís, el germaníssim, deia que Ronaldinho no trobaria a faltar el sol de Barcelona després de marxar a Milà: "si quieres sol y eres Ronaldinho, lo compras". Et felicito fill.
Espero que el Barça mantingui la seva postura i no trenqui l'estabilitat que hi ha actualment a la plantilla. No és només una qüestió de diners, és una qüestió de principis. Tot i que entre diners i principis, ja hem vist que aquesta directiva és capaç de fer el que li vingui en gana i els socis han d'aQatar.
PD_ Si algú té ganes de riure, que llegeixi l'article de Racionero opinant exactament el contrari del que escric jo.
viernes, 21 de enero de 2011
4 "negatifos"
(En español abriendo el post...)
Alves: Cap jugador està per sobre del club. Si vol anar a guanyar diners, el City és el seu futur club. Ha estat unes temporades a un gran nivell pero, coincidint amb les negociacions per la renovació, darrerament ha baixat el nivell moltíssim. Ja sabem que els únics colors que senten els brasilenys són els de la canarinha (i el dels bitllets). Adéu i gràcies.
Milito: Un disgust molt gran. Després de 2 anys de pagar-li el sou malgrat estar lesionat. Malgrat Guardiola sempre li ha fet confiança, va fer un paperot la setmana passada, que ha culminat amb una lamentable actuació en la derrota a la Copa contra el Betis. Milito es mereix una bronca monumental del Camp Nou per ser egoísta i desagraït. Les lesions han demostrat que mai podrà ser un bon futbolista. Ara, també s'ha demostrat que és una mala persona. Ell s'ha ficat en aquesta polèmica solet i no espero que ningú surti a defensar-lo gaire. Els ´companys d'equip sí que diran que el volen, però també ho deien d'Eto'o y Ronnie i no s'ho creien ni ells...
Mourinho: Un altre que s'ha posat a ell per davant del seu club. Qui paga mana, ningú és més especial que una institució centenària. el Real Madrid és un gran club de futbol i ho seguirà sent 10 i 20 anys després que Mourinho no hi sigui. Mal negoci han fet amb el portugués... i jo que me n'alegro. Mou, cada dia un show!
Bojan: És l'exemple d'un jugador "cremat". Tenim la sensació que ja fa moltes temporades que juga i no acaba d'aparèixer el crack promès. I això és exactament el que passa: va agafar un pes que no li pertocava massa aviat i ara, malgrat la seva joventut, ja en comencem a estar tips.
Alves: Cap jugador està per sobre del club. Si vol anar a guanyar diners, el City és el seu futur club. Ha estat unes temporades a un gran nivell pero, coincidint amb les negociacions per la renovació, darrerament ha baixat el nivell moltíssim. Ja sabem que els únics colors que senten els brasilenys són els de la canarinha (i el dels bitllets). Adéu i gràcies.
Milito: Un disgust molt gran. Després de 2 anys de pagar-li el sou malgrat estar lesionat. Malgrat Guardiola sempre li ha fet confiança, va fer un paperot la setmana passada, que ha culminat amb una lamentable actuació en la derrota a la Copa contra el Betis. Milito es mereix una bronca monumental del Camp Nou per ser egoísta i desagraït. Les lesions han demostrat que mai podrà ser un bon futbolista. Ara, també s'ha demostrat que és una mala persona. Ell s'ha ficat en aquesta polèmica solet i no espero que ningú surti a defensar-lo gaire. Els ´companys d'equip sí que diran que el volen, però també ho deien d'Eto'o y Ronnie i no s'ho creien ni ells...
Mourinho: Un altre que s'ha posat a ell per davant del seu club. Qui paga mana, ningú és més especial que una institució centenària. el Real Madrid és un gran club de futbol i ho seguirà sent 10 i 20 anys després que Mourinho no hi sigui. Mal negoci han fet amb el portugués... i jo que me n'alegro. Mou, cada dia un show!
Bojan: És l'exemple d'un jugador "cremat". Tenim la sensació que ja fa moltes temporades que juga i no acaba d'aparèixer el crack promès. I això és exactament el que passa: va agafar un pes que no li pertocava massa aviat i ara, malgrat la seva joventut, ja en comencem a estar tips.
domingo, 16 de enero de 2011
4 punts, però un món...
La diferència entre el Barça i el Madrid per fi s'ha ampliat. La primera volta acaba amb el Barça 4 punts per sobre dels blancs, després de la millor 1ª volta de la història. Ja feia algunes jornades que el Madrid estava notant l'absència d'Higuaín, però a base de "pegada" i de les individualitats de CR7 anaven sumant de 3 en 3. Quan no era això, els àrbitres ja s'encarregaven de donar un cop de mà, com va fer Perez Lasa el dia del València.
Més enllà dels 4 punts, que són gaire coixí, les sensacions d'uns i d'altres són abismalment diferents. El neguit, el victimisme i la prepotència del Madrid contrasta amb l'ofici, la humilitat i la felicitat del Barça. Avui mateix, la imatge del partit Almería-Madrid és la d'un nen gordet amb la samarreta dels blancs cel·lebrant el gol de l'empat de Granero encarant-se amb la grada local en actitud provocadora. D'on ho haurà après?
L'altre dia un periodista de Radio estel (emisora poc habituala les rodes de premsa de Guardiola) va preguntar a l'entrenador del Barça si Mourinho era un entrenador modèlic. En Pep va contestar: "És un gran entrenador" es va entendre tot).
Doncs el que deia: uns provoquen odi mentre els altres provoquen admiració. Seguim gaudint del moment i esperem que la diferència de punts pugui augmentar encara més...
Més enllà dels 4 punts, que són gaire coixí, les sensacions d'uns i d'altres són abismalment diferents. El neguit, el victimisme i la prepotència del Madrid contrasta amb l'ofici, la humilitat i la felicitat del Barça. Avui mateix, la imatge del partit Almería-Madrid és la d'un nen gordet amb la samarreta dels blancs cel·lebrant el gol de l'empat de Granero encarant-se amb la grada local en actitud provocadora. D'on ho haurà après?
L'altre dia un periodista de Radio estel (emisora poc habituala les rodes de premsa de Guardiola) va preguntar a l'entrenador del Barça si Mourinho era un entrenador modèlic. En Pep va contestar: "És un gran entrenador" es va entendre tot).
Doncs el que deia: uns provoquen odi mentre els altres provoquen admiració. Seguim gaudint del moment i esperem que la diferència de punts pugui augmentar encara més...
lunes, 10 de enero de 2011
Messi, millor jugador del Món
(Traducción en español abriendo el post)
El millor del món segueix sent Leo Messi. I a veure qui s'atreveix a discutir-ho. Les seves xifres l'any 2010 són d'escàndol. I per una vegada, estic d'acord amb Mourinho: Iniesta va estar lesionat mig any, per molt important que fos el gol del Mundial. La única opció per Xavi es va esfumar el dia que van incloure les votacions de seleccionadors i capitans per tal de fer FIFA World Player i Pilota d'Or en un únic trofeu. Messi té molt més reconeixement mundial i això ha fet decantar definitivament la balança.
Efectes de la Pilota d'Or
Els jugadors del Barça ja fa temporades que són conscients que Messi és especial. Per alguns ha estat una sorpresa, però Iniesta, Xavi i companyia entrenen amb ell cada dia... saben que és el millor.
La maquinària madridista s'haurà posat en marxa des d'avui mateix en una campanya anti-Messi, ja que esperaven que algun jugador de "la Roja" s'emportés el premi, encara que fos del Barça. La portada de l'As i el Marca haurien vestit de vermell qualsevol dels dos migcampistes culés i haurien atribuït el premi a la gesta del Mundial de Sudàfrica. Els haurà fet mal. I no només a ells. La cara de CR7 era un poema. Una altra vegada Messi i una altra vegada als seus morros.
Així doncs, l'any comença igual: uns ploren i els altres seguim disfrutant i fent història.
El millor del món segueix sent Leo Messi. I a veure qui s'atreveix a discutir-ho. Les seves xifres l'any 2010 són d'escàndol. I per una vegada, estic d'acord amb Mourinho: Iniesta va estar lesionat mig any, per molt important que fos el gol del Mundial. La única opció per Xavi es va esfumar el dia que van incloure les votacions de seleccionadors i capitans per tal de fer FIFA World Player i Pilota d'Or en un únic trofeu. Messi té molt més reconeixement mundial i això ha fet decantar definitivament la balança.
Efectes de la Pilota d'Or
Els jugadors del Barça ja fa temporades que són conscients que Messi és especial. Per alguns ha estat una sorpresa, però Iniesta, Xavi i companyia entrenen amb ell cada dia... saben que és el millor.
La maquinària madridista s'haurà posat en marxa des d'avui mateix en una campanya anti-Messi, ja que esperaven que algun jugador de "la Roja" s'emportés el premi, encara que fos del Barça. La portada de l'As i el Marca haurien vestit de vermell qualsevol dels dos migcampistes culés i haurien atribuït el premi a la gesta del Mundial de Sudàfrica. Els haurà fet mal. I no només a ells. La cara de CR7 era un poema. Una altra vegada Messi i una altra vegada als seus morros.
Així doncs, l'any comença igual: uns ploren i els altres seguim disfrutant i fent història.
jueves, 6 de enero de 2011
Primeres reflexions del 2011
(En español abriendo el post)
Un 0 a 0 a camp propi a doble partit mai és un mal resultat. Acostumats com estem a veure golejades del Barça, l'empat sense gols a l'anada de vuitens de final de la Copa amb l'Athletic de Bilbao va fer-se-li una muntanya a més d'un culé.
El partit de tornada a San Mamés es presentava a molts mitjans com una gesta per l'equip de Guardiola. Molts oblidaven que el Barça no necessitava guanyar el partit: un empat amb gols era suficient. I així va ser. El primer gol d'Abidal amb el Barça ha trigat 4 temporades, però ha estat vital.
I mirant el quadre, resulta evident que aquesta eliminatòria era la més difícil per arribar a la final del 20 d'abril. Una altra competició que es pot desar al calaix. Feina feta i a seguir guanyant.
La nota negativa d'aquests darrers dies és la vergonyosa postura que ha decidit adoptar Milito. Un jugador que ha estat cobrant 2 ANYS! sense jugar i que ha comptat amb el recolzament dels companys, els doctors, l'afició i especialment el propi Guardiola, ara que ja es troba bé se'n vol anar. Que li falten minuts no és excusa, doncs amb Puyol i Piqué com a únics centrals naturals, d'oportunitats no li faltarien. Bé, de mercenaris ja n'hem tingut abans, no tots poden ser tan fidels als colors com els de casa...
I l'altra nota discordant és la creixent campanys de Villarato que torna per Nadal a la Caverna. El 5 a 0 ha fet més mal del que sembla, i la única manera d'allunyar els constants conflictes interns del Madrid és fer la plorera. Es nota que no han après res dels darrers temps: el Barça acaba demostrant sobre el camp perquè és el millor equip de futbol; i com més se'ls intenta escalfar i provocar més números de sortir golejat... que vagin fent...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
