lunes, 31 de enero de 2011

Dades contra la eufòria

(En español abriendo el post...)

La derrota del Real Madrid al camp d'Osasuna ha fet que els blancs quedin a 7 punts del Barça. Hi ha qui afirma que la Lliga ja és blaugrana. Jo encara no ho veig així.
La classificació és la següent http://www.elmundodeportivo.es/web/gen/53968136049.html#class
El Madrid només ha perdut 2 partits, els dos fora: el d'ahir a Pamplona i el 5 a 0 del Camp Nou.
El Madrid ha guanyat tots els parits al Bernabéu: 10 jugats, 10 victòries i només 5 gols en contra. El Barça de les manetes i les golejades, a casa ha perdut 1 partit, ha marcat els mateixos gols que el Madrid (31) però n'ha encaixat 2 més (7).

La lectura optimista és la següent: queden 17 partits. El Madrid hauria de guanyar-ho tot i el Barça perdre 3 partits. El derbi tornarà a ser el partit clau. Això sí que ho dic ben clar (ho sento Pep, però aquesta vegada és així).

No sé fins a quin punt els dos gols de Messi al 87 i al 89 van desquiciar a CR7, però el que està clar és que si el portugués no té el dia el Madrid pateix. Si a sobre Mourinho segueix apostant pels futbolistes físics enlloc dels tècnics, aviat tindrà l'altre meitat de la premsa de Madrid a sobre. Magnífic.

La Final de Copa Barça - Madrid serà un altre moment decisiu: el Barça pot donar un nou cop sobre la taula i enfonsar més al Madrid o aquests poden salvar la temporada amb aquest títol i no quedar-se en blanc per 3r any consecutiu (aquesta història em sona i no sé de què...).

Comença el tram decisiu de la temporada i s'ha de reconèixer: un marge de 7 punts sobre el Madrid dona una tranquilitat inmensa.

Tot en joc, tot molt a prop. Tot per guanyar. Vinga Barça!!


viernes, 28 de enero de 2011

Alves se queda sin Mundial de Brasil 2014

(En español abriendo el post...)

Es un titular que crida l'atenció, i molt.... Alguns direu que és exagerat, però en cas que el lateral brasileny se'n vagi al Manchester City, pot ser una realitat. M'explico:

Dani Alves és un jugadoràs, però no és el titular de la selecció de Brasil. El defensa de l'Inter de Milà, Maicon, de moment està per davant seu. I no seré jo qui digui que aquest últim és pitjor que el jugador del Barça.

Les pretensions econòmiques d'Alves estan molt per sobre del que el Barça ofereix. El problema de la falta de minuts no existeix (com va passar amb Touré). Alves és titular indiscutible del millor Barça de la història i té la oportunitat de convertir-se en un dels jugadors amb millor palmarès de la història. Si se'n va al 6è equip de la Premier, que té dificultats per assentar el seu model de gestió tipus "PC Futbol", desapareixerà del primer pla mediàtic. Si vols que el seleccionador del teu país es fixi en tu, no hi ha millor aparador on mostrar-se que el Barça.

Sabem que els brasilenys només senten els colors grocs de la seva selecció, i precisament per aquest motiu no em quadra que Alves estigui disposat a perdre's el Mundial 2014, que justament es cel·lebrarà a Brasil. Com deia Cruyff, la diferència entre ser molt ric i ser etxtremadament ric no és tanta, s'han de començar a valorar intangibles com aquest. Com recordaven l'altre dia a RAC1, Roberto de Assís, el germaníssim, deia que Ronaldinho no trobaria a faltar el sol de Barcelona després de marxar a Milà: "si quieres sol y eres Ronaldinho, lo compras". Et felicito fill.

Espero que el Barça mantingui la seva postura i no trenqui l'estabilitat que hi ha actualment a la plantilla. No és només una qüestió de diners, és una qüestió de principis. Tot i que entre diners i principis, ja hem vist que aquesta directiva és capaç de fer el que li vingui en gana i els socis han d'aQatar.

PD_ Si algú té ganes de riure, que llegeixi l'article de Racionero opinant exactament el contrari del que escric jo.

viernes, 21 de enero de 2011

4 "negatifos"

(En español abriendo el post...)

Alves: Cap jugador està per sobre del club. Si vol anar a guanyar diners, el City és el seu futur club. Ha estat unes temporades a un gran nivell pero, coincidint amb les negociacions per la renovació, darrerament ha baixat el nivell moltíssim. Ja sabem que els únics colors que senten els brasilenys són els de la canarinha (i el dels bitllets). Adéu i gràcies.

Milito: Un disgust molt gran. Després de 2 anys de pagar-li el sou malgrat estar lesionat. Malgrat Guardiola sempre li ha fet confiança, va fer un paperot la setmana passada, que ha culminat amb una lamentable actuació en la derrota a la Copa contra el Betis. Milito es mereix una bronca monumental del Camp Nou per ser egoísta i desagraït. Les lesions han demostrat que mai podrà ser un bon futbolista. Ara, també s'ha demostrat que és una mala persona. Ell s'ha ficat en aquesta polèmica solet i no espero que ningú surti a defensar-lo gaire. Els ´companys d'equip sí que diran que el volen, però també ho deien d'Eto'o y Ronnie i no s'ho creien ni ells...

Mourinho: Un altre que s'ha posat a ell per davant del seu club. Qui paga mana, ningú és més especial que una institució centenària. el Real Madrid és un gran club de futbol i ho seguirà sent 10 i 20 anys després que Mourinho no hi sigui. Mal negoci han fet amb el portugués... i jo que me n'alegro. Mou, cada dia un show!

Bojan: És l'exemple d'un jugador "cremat". Tenim la sensació que ja fa moltes temporades que juga i no acaba d'aparèixer el crack promès. I això és exactament el que passa: va agafar un pes que no li pertocava massa aviat i ara, malgrat la seva joventut, ja en comencem a estar tips.

domingo, 16 de enero de 2011

4 punts, però un món...

La diferència entre el Barça i el Madrid per fi s'ha ampliat. La primera volta acaba amb el Barça 4 punts per sobre dels blancs, després de la millor 1ª volta de la història. Ja feia algunes jornades que el Madrid estava notant l'absència d'Higuaín, però a base de "pegada" i de les individualitats de CR7 anaven sumant de 3 en 3. Quan no era això, els àrbitres ja s'encarregaven de donar un cop de mà, com va fer Perez Lasa el dia del València.

Més enllà dels 4 punts, que són gaire coixí, les sensacions d'uns i d'altres són abismalment diferents. El neguit, el victimisme i la prepotència del Madrid contrasta amb l'ofici, la humilitat i la felicitat del Barça. Avui mateix, la imatge del partit Almería-Madrid és la d'un nen gordet amb la samarreta dels blancs cel·lebrant el gol de l'empat de Granero encarant-se amb la grada local en actitud provocadora. D'on ho haurà après?
L'altre dia un periodista de Radio estel (emisora poc habituala les rodes de premsa de Guardiola) va preguntar a l'entrenador del Barça si Mourinho era un entrenador modèlic. En Pep va contestar: "És un gran entrenador" es va entendre tot).
Doncs el que deia: uns provoquen odi mentre els altres provoquen admiració. Seguim gaudint del moment i esperem que la diferència de punts pugui augmentar encara més...

lunes, 10 de enero de 2011

Messi, millor jugador del Món

(Traducción en español abriendo el post)

El millor del món segueix sent Leo Messi. I a veure qui s'atreveix a discutir-ho. Les seves xifres l'any 2010 són d'escàndol. I per una vegada, estic d'acord amb Mourinho: Iniesta va estar lesionat mig any, per molt important que fos el gol del Mundial. La única opció per Xavi es va esfumar el dia que van incloure les votacions de seleccionadors i capitans per tal de fer FIFA World Player i Pilota d'Or en un únic trofeu. Messi té molt més reconeixement mundial i això ha fet decantar definitivament la balança.

Efectes de la Pilota d'Or

Els jugadors del Barça ja fa temporades que són conscients que Messi és especial. Per alguns ha estat una sorpresa, però Iniesta, Xavi i companyia entrenen amb ell cada dia... saben que és el millor.

La maquinària madridista s'haurà posat en marxa des d'avui mateix en una campanya anti-Messi, ja que esperaven que algun jugador de "la Roja" s'emportés el premi, encara que fos del Barça. La portada de l'As i el Marca haurien vestit de vermell qualsevol dels dos migcampistes culés i haurien atribuït el premi a la gesta del Mundial de Sudàfrica. Els haurà fet mal. I no només a ells. La cara de CR7 era un poema. Una altra vegada Messi i una altra vegada als seus morros.
Així doncs, l'any comença igual: uns ploren i els altres seguim disfrutant i fent història.

jueves, 6 de enero de 2011

Primeres reflexions del 2011



(En español abriendo el post)
Un 0 a 0 a camp propi a doble partit mai és un mal resultat. Acostumats com estem a veure golejades del Barça, l'empat sense gols a l'anada de vuitens de final de la Copa amb l'Athletic de Bilbao va fer-se-li una muntanya a més d'un culé.
El partit de tornada a San Mamés es presentava a molts mitjans com una gesta per l'equip de Guardiola. Molts oblidaven que el Barça no necessitava guanyar el partit: un empat amb gols era suficient. I així va ser. El primer gol d'Abidal amb el Barça ha trigat 4 temporades, però ha estat vital.
I mirant el quadre, resulta evident que aquesta eliminatòria era la més difícil per arribar a la final del 20 d'abril. Una altra competició que es pot desar al calaix. Feina feta i a seguir guanyant.

La nota negativa d'aquests darrers dies és la vergonyosa postura que ha decidit adoptar Milito. Un jugador que ha estat cobrant 2 ANYS! sense jugar i que ha comptat amb el recolzament dels companys, els doctors, l'afició i especialment el propi Guardiola, ara que ja es troba bé se'n vol anar. Que li falten minuts no és excusa, doncs amb Puyol i Piqué com a únics centrals naturals, d'oportunitats no li faltarien. Bé, de mercenaris ja n'hem tingut abans, no tots poden ser tan fidels als colors com els de casa...

I l'altra nota discordant és la creixent campanys de Villarato que torna per Nadal a la Caverna. El 5 a 0 ha fet més mal del que sembla, i la única manera d'allunyar els constants conflictes interns del Madrid és fer la plorera. Es nota que no han après res dels darrers temps: el Barça acaba demostrant sobre el camp perquè és el millor equip de futbol; i com més se'ls intenta escalfar i provocar més números de sortir golejat... que vagin fent...

Locations of visitors to this page