En castellano abriendo el post...
Comença el tram decisiu de la temporada i el Barça ha patit uns quants contratemps: l'empat contra l'Sporting, la derrota contra l'Arsenal i les lesions de jugadors titulars com Valdés, Xavi o Puyol.
En clau Champions, cal tenir en compte la baixa per sanció de John Piqué Lennon a qui Yoko Ono Shakira està fent molt mal.
Mentrestant des de la Caverna han descobert els usos del Photoshop i no han dubtat en fer-los servir per la causa, esborrant jugadors si és necessari.
Com a Guardiolista declarat, em sap molt greu el que vaig a dir a continuació: Guardiola ha comés 2 errades greus en els 2 partits que no hem guanyat. A Gijón, va voler fer massa rotacions i l'equip ho va notar de manera brutal. Ni el joc ni l'actitud van ser els adequats. A Londres, es va renunciar a l'estil ofensiu per voler conservar un 0 a 1. El 98% dels entrenadors haurien fet el canvi Villa per Keita, però el Barça no sap jugar a guardar la roba i ens va costar molt car.
Per últim, reafirmar la confiança en aquesta plantilla, però sobretot en els titulars. Si no tenim problemes afegits de lesions i/o sancions, superarem els vuitens de final de Champions i eliminarem l'Arsenal, guanyant fàcil el partit de tornada al Camp Nou, com la temporada passada.
Pel que fa a la Lliga, veure que a Madrid celebren haver retallat de 7 a 5 els punts de diferència amb el Barça és una bona senyal. Sembla que haurem d'anar al Bernabéu a rematar la feina: que així sigui.
miércoles, 23 de febrero de 2011
viernes, 11 de febrero de 2011
Las trampas del Madrid
(En español abriendo el post...)
L'any passat jugaven a ser líders, quan en realitat Madrid i Barça estaven empatats a punts. En l'únic enfrontament directe que s'havia jugat, el Barça havia guanyat per 1 a 0 amb gol d'Ibrahimovic.
El gol average particular no comptava i el Madrid va ser líder per gol average global durant unes quantes jornades. Era un fals lideratge. Van quedar retratats al segon de començar el derbi al Bernabéu. Un cop es va actualitzar la classificació virtual, amb 0 a 0 al marcador, el Barça passava per davant dels blancs. Després, el 0 a 2 al final del partit ja no va deixar espai per fer més trampes matemàtiques i el Barça va adjudicar-se la Lliga dels 99 punts. El trofeu però, el vem rebre la temporada següent en la prèvia del Gamper... (però això ja és una altra història).
Aquest any, el pichichi de CR7 tampoc és veritat. Des de fa jornades hi ha alguna cosa que no quadra. El màxim golejador és Messi, però el diari MARCA, que incomprensiblement és qui dona el premi "pichichi", li atribueix un gol a CR7 que l'àrbitre del partit li va concedir al defensa Pepe.
L'any passat jugaven a ser líders, quan en realitat Madrid i Barça estaven empatats a punts. En l'únic enfrontament directe que s'havia jugat, el Barça havia guanyat per 1 a 0 amb gol d'Ibrahimovic.
El gol average particular no comptava i el Madrid va ser líder per gol average global durant unes quantes jornades. Era un fals lideratge. Van quedar retratats al segon de començar el derbi al Bernabéu. Un cop es va actualitzar la classificació virtual, amb 0 a 0 al marcador, el Barça passava per davant dels blancs. Després, el 0 a 2 al final del partit ja no va deixar espai per fer més trampes matemàtiques i el Barça va adjudicar-se la Lliga dels 99 punts. El trofeu però, el vem rebre la temporada següent en la prèvia del Gamper... (però això ja és una altra història).
Aquest any, el pichichi de CR7 tampoc és veritat. Des de fa jornades hi ha alguna cosa que no quadra. El màxim golejador és Messi, però el diari MARCA, que incomprensiblement és qui dona el premi "pichichi", li atribueix un gol a CR7 que l'àrbitre del partit li va concedir al defensa Pepe.
Les imatges ho demostren: Pepe toca la pilota amb l'esquena i CR7 es lamenta i no celebra el gol, conscient que no l'ha fet ell.
Segueixen igual, intentant guanyar amb trampes als despatxos el que no són capaços de guanyar sobre la gespa. és igual, Messi vol el pichichi: no hase falta desir nada más...
viernes, 4 de febrero de 2011
Final de Copa (Barça-Madrid)
(En español abriendo el post...)
La Final més esperada ja és un fet. ha calgut esperar una mica però hi haurà un derbi per decidir el campió de Copa de 2011. El camí fins a arribar d'uns i altres ha estat molt diferent:
Mentre Mourinho va haver d'amenaçar als seus jugadors perquè es prenguessin seriosament les primeres rondes de Copa, el Barça va començar endollat. El Madrid, amb un equip amb molts titulars, va empatar a 0 amb el Murcia en el primer partit. Va ser l'inici d'un calvari per Benzema, a qui es va culpar de la falta de contundència de l'equip. Al partit de tornada van poder guanyar fàcil al Bernabéu. Les amenaces van funcionar.
La següent ronda va ser la més complicada pel Barça, ja que només va empatar a 0 a casa mb l'Athletic. El Madrid va golejar al Llevant (8 a 0) i es va permetre el luxe de regalar el partit de tornada (2 a 0). El Barça va haver de treure gairebé tot l'equip titular a la Catedral i passar ronda (1 a 1).
El sorteig va fer passar directament a semis al Madrid (l'Atlético sempre és un regal pels blancs). I el Barça, contra el Betis, va copiar l'estratègia del Madrid en la ronda anterior: titulars i golejada a l'anada (5 a 0) i a dormir el partit de tornada (3 a 1). A semifinals, contra l'Almería, la mateixa filosofia i resultat a l'anada (5 a 0); amb la diferència que els suplents - excepte Bojan - van estar a l'alçada en el partit de tornada.
Les semifinals del Madrid-Sevilla mereixen un punt i a part, doncs senzillament els gols del Sevilla no han valgut. La final esperada era massa a prop i la RFEF no estava disposada a renunciar-hi. Encara sort que amb un parell de gols anulats i un parell de fores de joc assenyalats en van tenir prou.
Uns i altres arriben a la Final en unes condicions molt diferents. El Madrid es juga el model, l'entrenador, els nous fitxatges i possiblement la continuïtat de CR7. El 5 a 0 els està pesant molt. Els 7 punts de diferència a la Lliga també. Qui sap com estaran uns i altres quan arribi el 20 d'abril?
En canvi el Barça té un equip i un model consolidat, avalat pels molts títols que ha aconseguit els darrers 2 anys. Pot ser que els titulars del Madrid tinguin un bon dia i guanyin a l'equip de Copa del Barça que, excepte lesions, segurament inclourà alguns no-fixos com Pinto, Keita o Affelay. Res trontollarà. I si el Barça es capaç de tornar a guanyar al Madrid i deixar a Mou sense el que pot ser el seu títol de consolació, el Madrid pot acabar de rebentar pels aires.
La Final més esperada ja és un fet. ha calgut esperar una mica però hi haurà un derbi per decidir el campió de Copa de 2011. El camí fins a arribar d'uns i altres ha estat molt diferent:
Mentre Mourinho va haver d'amenaçar als seus jugadors perquè es prenguessin seriosament les primeres rondes de Copa, el Barça va començar endollat. El Madrid, amb un equip amb molts titulars, va empatar a 0 amb el Murcia en el primer partit. Va ser l'inici d'un calvari per Benzema, a qui es va culpar de la falta de contundència de l'equip. Al partit de tornada van poder guanyar fàcil al Bernabéu. Les amenaces van funcionar.
La següent ronda va ser la més complicada pel Barça, ja que només va empatar a 0 a casa mb l'Athletic. El Madrid va golejar al Llevant (8 a 0) i es va permetre el luxe de regalar el partit de tornada (2 a 0). El Barça va haver de treure gairebé tot l'equip titular a la Catedral i passar ronda (1 a 1).
El sorteig va fer passar directament a semis al Madrid (l'Atlético sempre és un regal pels blancs). I el Barça, contra el Betis, va copiar l'estratègia del Madrid en la ronda anterior: titulars i golejada a l'anada (5 a 0) i a dormir el partit de tornada (3 a 1). A semifinals, contra l'Almería, la mateixa filosofia i resultat a l'anada (5 a 0); amb la diferència que els suplents - excepte Bojan - van estar a l'alçada en el partit de tornada.
Les semifinals del Madrid-Sevilla mereixen un punt i a part, doncs senzillament els gols del Sevilla no han valgut. La final esperada era massa a prop i la RFEF no estava disposada a renunciar-hi. Encara sort que amb un parell de gols anulats i un parell de fores de joc assenyalats en van tenir prou.
Uns i altres arriben a la Final en unes condicions molt diferents. El Madrid es juga el model, l'entrenador, els nous fitxatges i possiblement la continuïtat de CR7. El 5 a 0 els està pesant molt. Els 7 punts de diferència a la Lliga també. Qui sap com estaran uns i altres quan arribi el 20 d'abril?
En canvi el Barça té un equip i un model consolidat, avalat pels molts títols que ha aconseguit els darrers 2 anys. Pot ser que els titulars del Madrid tinguin un bon dia i guanyin a l'equip de Copa del Barça que, excepte lesions, segurament inclourà alguns no-fixos com Pinto, Keita o Affelay. Res trontollarà. I si el Barça es capaç de tornar a guanyar al Madrid i deixar a Mou sense el que pot ser el seu títol de consolació, el Madrid pot acabar de rebentar pels aires.
lunes, 31 de enero de 2011
Dades contra la eufòria
(En español abriendo el post...)
La derrota del Real Madrid al camp d'Osasuna ha fet que els blancs quedin a 7 punts del Barça. Hi ha qui afirma que la Lliga ja és blaugrana. Jo encara no ho veig així.
La classificació és la següent http://www.elmundodeportivo.es/web/gen/53968136049.html#class
El Madrid només ha perdut 2 partits, els dos fora: el d'ahir a Pamplona i el 5 a 0 del Camp Nou.
El Madrid ha guanyat tots els parits al Bernabéu: 10 jugats, 10 victòries i només 5 gols en contra. El Barça de les manetes i les golejades, a casa ha perdut 1 partit, ha marcat els mateixos gols que el Madrid (31) però n'ha encaixat 2 més (7).
La lectura optimista és la següent: queden 17 partits. El Madrid hauria de guanyar-ho tot i el Barça perdre 3 partits. El derbi tornarà a ser el partit clau. Això sí que ho dic ben clar (ho sento Pep, però aquesta vegada és així).
No sé fins a quin punt els dos gols de Messi al 87 i al 89 van desquiciar a CR7, però el que està clar és que si el portugués no té el dia el Madrid pateix. Si a sobre Mourinho segueix apostant pels futbolistes físics enlloc dels tècnics, aviat tindrà l'altre meitat de la premsa de Madrid a sobre. Magnífic.
La Final de Copa Barça - Madrid serà un altre moment decisiu: el Barça pot donar un nou cop sobre la taula i enfonsar més al Madrid o aquests poden salvar la temporada amb aquest títol i no quedar-se en blanc per 3r any consecutiu (aquesta història em sona i no sé de què...).
Comença el tram decisiu de la temporada i s'ha de reconèixer: un marge de 7 punts sobre el Madrid dona una tranquilitat inmensa.
Tot en joc, tot molt a prop. Tot per guanyar. Vinga Barça!!
La derrota del Real Madrid al camp d'Osasuna ha fet que els blancs quedin a 7 punts del Barça. Hi ha qui afirma que la Lliga ja és blaugrana. Jo encara no ho veig així.
La classificació és la següent http://www.elmundodeportivo.es/web/gen/53968136049.html#class
El Madrid només ha perdut 2 partits, els dos fora: el d'ahir a Pamplona i el 5 a 0 del Camp Nou.
El Madrid ha guanyat tots els parits al Bernabéu: 10 jugats, 10 victòries i només 5 gols en contra. El Barça de les manetes i les golejades, a casa ha perdut 1 partit, ha marcat els mateixos gols que el Madrid (31) però n'ha encaixat 2 més (7).
La lectura optimista és la següent: queden 17 partits. El Madrid hauria de guanyar-ho tot i el Barça perdre 3 partits. El derbi tornarà a ser el partit clau. Això sí que ho dic ben clar (ho sento Pep, però aquesta vegada és així).
No sé fins a quin punt els dos gols de Messi al 87 i al 89 van desquiciar a CR7, però el que està clar és que si el portugués no té el dia el Madrid pateix. Si a sobre Mourinho segueix apostant pels futbolistes físics enlloc dels tècnics, aviat tindrà l'altre meitat de la premsa de Madrid a sobre. Magnífic.
La Final de Copa Barça - Madrid serà un altre moment decisiu: el Barça pot donar un nou cop sobre la taula i enfonsar més al Madrid o aquests poden salvar la temporada amb aquest títol i no quedar-se en blanc per 3r any consecutiu (aquesta història em sona i no sé de què...).
Comença el tram decisiu de la temporada i s'ha de reconèixer: un marge de 7 punts sobre el Madrid dona una tranquilitat inmensa.
Tot en joc, tot molt a prop. Tot per guanyar. Vinga Barça!!
viernes, 28 de enero de 2011
Alves se queda sin Mundial de Brasil 2014
(En español abriendo el post...)
Es un titular que crida l'atenció, i molt.... Alguns direu que és exagerat, però en cas que el lateral brasileny se'n vagi al Manchester City, pot ser una realitat. M'explico:
Dani Alves és un jugadoràs, però no és el titular de la selecció de Brasil. El defensa de l'Inter de Milà, Maicon, de moment està per davant seu. I no seré jo qui digui que aquest últim és pitjor que el jugador del Barça.
Les pretensions econòmiques d'Alves estan molt per sobre del que el Barça ofereix. El problema de la falta de minuts no existeix (com va passar amb Touré). Alves és titular indiscutible del millor Barça de la història i té la oportunitat de convertir-se en un dels jugadors amb millor palmarès de la història. Si se'n va al 6è equip de la Premier, que té dificultats per assentar el seu model de gestió tipus "PC Futbol", desapareixerà del primer pla mediàtic. Si vols que el seleccionador del teu país es fixi en tu, no hi ha millor aparador on mostrar-se que el Barça.
Sabem que els brasilenys només senten els colors grocs de la seva selecció, i precisament per aquest motiu no em quadra que Alves estigui disposat a perdre's el Mundial 2014, que justament es cel·lebrarà a Brasil. Com deia Cruyff, la diferència entre ser molt ric i ser etxtremadament ric no és tanta, s'han de començar a valorar intangibles com aquest. Com recordaven l'altre dia a RAC1, Roberto de Assís, el germaníssim, deia que Ronaldinho no trobaria a faltar el sol de Barcelona després de marxar a Milà: "si quieres sol y eres Ronaldinho, lo compras". Et felicito fill.
Espero que el Barça mantingui la seva postura i no trenqui l'estabilitat que hi ha actualment a la plantilla. No és només una qüestió de diners, és una qüestió de principis. Tot i que entre diners i principis, ja hem vist que aquesta directiva és capaç de fer el que li vingui en gana i els socis han d'aQatar.
PD_ Si algú té ganes de riure, que llegeixi l'article de Racionero opinant exactament el contrari del que escric jo.
Es un titular que crida l'atenció, i molt.... Alguns direu que és exagerat, però en cas que el lateral brasileny se'n vagi al Manchester City, pot ser una realitat. M'explico:
Dani Alves és un jugadoràs, però no és el titular de la selecció de Brasil. El defensa de l'Inter de Milà, Maicon, de moment està per davant seu. I no seré jo qui digui que aquest últim és pitjor que el jugador del Barça.
Les pretensions econòmiques d'Alves estan molt per sobre del que el Barça ofereix. El problema de la falta de minuts no existeix (com va passar amb Touré). Alves és titular indiscutible del millor Barça de la història i té la oportunitat de convertir-se en un dels jugadors amb millor palmarès de la història. Si se'n va al 6è equip de la Premier, que té dificultats per assentar el seu model de gestió tipus "PC Futbol", desapareixerà del primer pla mediàtic. Si vols que el seleccionador del teu país es fixi en tu, no hi ha millor aparador on mostrar-se que el Barça.
Sabem que els brasilenys només senten els colors grocs de la seva selecció, i precisament per aquest motiu no em quadra que Alves estigui disposat a perdre's el Mundial 2014, que justament es cel·lebrarà a Brasil. Com deia Cruyff, la diferència entre ser molt ric i ser etxtremadament ric no és tanta, s'han de començar a valorar intangibles com aquest. Com recordaven l'altre dia a RAC1, Roberto de Assís, el germaníssim, deia que Ronaldinho no trobaria a faltar el sol de Barcelona després de marxar a Milà: "si quieres sol y eres Ronaldinho, lo compras". Et felicito fill.
Espero que el Barça mantingui la seva postura i no trenqui l'estabilitat que hi ha actualment a la plantilla. No és només una qüestió de diners, és una qüestió de principis. Tot i que entre diners i principis, ja hem vist que aquesta directiva és capaç de fer el que li vingui en gana i els socis han d'aQatar.
PD_ Si algú té ganes de riure, que llegeixi l'article de Racionero opinant exactament el contrari del que escric jo.
viernes, 21 de enero de 2011
4 "negatifos"
(En español abriendo el post...)
Alves: Cap jugador està per sobre del club. Si vol anar a guanyar diners, el City és el seu futur club. Ha estat unes temporades a un gran nivell pero, coincidint amb les negociacions per la renovació, darrerament ha baixat el nivell moltíssim. Ja sabem que els únics colors que senten els brasilenys són els de la canarinha (i el dels bitllets). Adéu i gràcies.
Milito: Un disgust molt gran. Després de 2 anys de pagar-li el sou malgrat estar lesionat. Malgrat Guardiola sempre li ha fet confiança, va fer un paperot la setmana passada, que ha culminat amb una lamentable actuació en la derrota a la Copa contra el Betis. Milito es mereix una bronca monumental del Camp Nou per ser egoísta i desagraït. Les lesions han demostrat que mai podrà ser un bon futbolista. Ara, també s'ha demostrat que és una mala persona. Ell s'ha ficat en aquesta polèmica solet i no espero que ningú surti a defensar-lo gaire. Els ´companys d'equip sí que diran que el volen, però també ho deien d'Eto'o y Ronnie i no s'ho creien ni ells...
Mourinho: Un altre que s'ha posat a ell per davant del seu club. Qui paga mana, ningú és més especial que una institució centenària. el Real Madrid és un gran club de futbol i ho seguirà sent 10 i 20 anys després que Mourinho no hi sigui. Mal negoci han fet amb el portugués... i jo que me n'alegro. Mou, cada dia un show!
Bojan: És l'exemple d'un jugador "cremat". Tenim la sensació que ja fa moltes temporades que juga i no acaba d'aparèixer el crack promès. I això és exactament el que passa: va agafar un pes que no li pertocava massa aviat i ara, malgrat la seva joventut, ja en comencem a estar tips.
Alves: Cap jugador està per sobre del club. Si vol anar a guanyar diners, el City és el seu futur club. Ha estat unes temporades a un gran nivell pero, coincidint amb les negociacions per la renovació, darrerament ha baixat el nivell moltíssim. Ja sabem que els únics colors que senten els brasilenys són els de la canarinha (i el dels bitllets). Adéu i gràcies.
Milito: Un disgust molt gran. Després de 2 anys de pagar-li el sou malgrat estar lesionat. Malgrat Guardiola sempre li ha fet confiança, va fer un paperot la setmana passada, que ha culminat amb una lamentable actuació en la derrota a la Copa contra el Betis. Milito es mereix una bronca monumental del Camp Nou per ser egoísta i desagraït. Les lesions han demostrat que mai podrà ser un bon futbolista. Ara, també s'ha demostrat que és una mala persona. Ell s'ha ficat en aquesta polèmica solet i no espero que ningú surti a defensar-lo gaire. Els ´companys d'equip sí que diran que el volen, però també ho deien d'Eto'o y Ronnie i no s'ho creien ni ells...
Mourinho: Un altre que s'ha posat a ell per davant del seu club. Qui paga mana, ningú és més especial que una institució centenària. el Real Madrid és un gran club de futbol i ho seguirà sent 10 i 20 anys després que Mourinho no hi sigui. Mal negoci han fet amb el portugués... i jo que me n'alegro. Mou, cada dia un show!
Bojan: És l'exemple d'un jugador "cremat". Tenim la sensació que ja fa moltes temporades que juga i no acaba d'aparèixer el crack promès. I això és exactament el que passa: va agafar un pes que no li pertocava massa aviat i ara, malgrat la seva joventut, ja en comencem a estar tips.
domingo, 16 de enero de 2011
4 punts, però un món...
La diferència entre el Barça i el Madrid per fi s'ha ampliat. La primera volta acaba amb el Barça 4 punts per sobre dels blancs, després de la millor 1ª volta de la història. Ja feia algunes jornades que el Madrid estava notant l'absència d'Higuaín, però a base de "pegada" i de les individualitats de CR7 anaven sumant de 3 en 3. Quan no era això, els àrbitres ja s'encarregaven de donar un cop de mà, com va fer Perez Lasa el dia del València.
Més enllà dels 4 punts, que són gaire coixí, les sensacions d'uns i d'altres són abismalment diferents. El neguit, el victimisme i la prepotència del Madrid contrasta amb l'ofici, la humilitat i la felicitat del Barça. Avui mateix, la imatge del partit Almería-Madrid és la d'un nen gordet amb la samarreta dels blancs cel·lebrant el gol de l'empat de Granero encarant-se amb la grada local en actitud provocadora. D'on ho haurà après?
L'altre dia un periodista de Radio estel (emisora poc habituala les rodes de premsa de Guardiola) va preguntar a l'entrenador del Barça si Mourinho era un entrenador modèlic. En Pep va contestar: "És un gran entrenador" es va entendre tot).
Doncs el que deia: uns provoquen odi mentre els altres provoquen admiració. Seguim gaudint del moment i esperem que la diferència de punts pugui augmentar encara més...
Més enllà dels 4 punts, que són gaire coixí, les sensacions d'uns i d'altres són abismalment diferents. El neguit, el victimisme i la prepotència del Madrid contrasta amb l'ofici, la humilitat i la felicitat del Barça. Avui mateix, la imatge del partit Almería-Madrid és la d'un nen gordet amb la samarreta dels blancs cel·lebrant el gol de l'empat de Granero encarant-se amb la grada local en actitud provocadora. D'on ho haurà après?
L'altre dia un periodista de Radio estel (emisora poc habituala les rodes de premsa de Guardiola) va preguntar a l'entrenador del Barça si Mourinho era un entrenador modèlic. En Pep va contestar: "És un gran entrenador" es va entendre tot).
Doncs el que deia: uns provoquen odi mentre els altres provoquen admiració. Seguim gaudint del moment i esperem que la diferència de punts pugui augmentar encara més...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
