Futbol Total: Barça 5 Madrid 0

1- El model de futbol del Barça s'imposa per cinquena vegada consecutiva en el clàssic.
2- Han participat 10 jugadors de la Masia.
3- El Barça és líder.
4- Villa es reivindica davant Mourinho.
5- 16 anys després tornem a viure-ho i a disfrutar-ho: Barça 5 Madrid 0

El Clàssic

El Barça-Madrid de dilluns ja és a tocar. Les sensacions dels dos equips són bones. Arriba el derbi en un bon moment de joc i de resultats per part dels dos equips.

A Can Barça hi ha moltes ganes de fer callar boques. Fins i tot hi ha qui alerta dels efectes negatius que poden derivar-se de tanta sobreexitació. Sabem que els jugadors del Barça es piquen amb les provocacions de Mourinho i CR9, però també sabem que un Camp Nou extramotivat pot ser perjudicial pel joc de l'equip. Mourinho també ho sap i juga amb aquest element des que es va fer càrrec del Madrid. Amb l'Inter se'n va ensortir amb aquesta mateixa estratègia.

Però el portuguès és qui realment s ela juga aquest dilluns. Des de MARCA ja li estan exigint un onze titular en concret. I tots elogis es poden convertir en crítiques en el moment que el Barça derroti als blancs. 5 derbis seguits palmant contra el Barça seria duríssim; i més després de la inversió feta, després de vendre's el señorío al diable-Mou a canvi d'algun títol...

Serà apassionant. I esperem que s'imposi de nou la filosofia de futbol del Barça.

(versión en español abriendo el post...)

MARCA i les pistoles, un derbi massa calent?

Des d'alguns mitjans de comunicació està sorgint la pregunta següent: "No està massa carregat l'ambient de cara al derbi?". Les provocacions de l'entrenador del Madrid, que ataca al Barça a la més mínima ocasió amb les seves insinuacions i la seva xuleria habituals, han fet que es respiri una sensació gairebé violenta en l'entorn culé.
Les declaracions del president Rossell en les que afirma que Mourinho "tindrà la rebuda que es mereix per part del Camp Nou" no són precisament pacificadores...

Un derbi especial

Hi ha un esperit de revenja  personal contra l'entrenador per les semifinals de Champions de la temporada passada en les que l'Inter de Mourinho va jugar la carta del nerviosisme amb èxit. El gol de Milito en fora de joc, l'arbitratge del portugués Bequerença pressionat des de la gespa per Figo, la provocació a Guardiola durant el partit i la cel·lebració final (amb els espersors en marxa) porten un dolorós record del somni estruncat de jugar la final de Champions al Bernabéu.
A més, un derbi és sempre un derbi. És d'aquells partits en els que no cal fer crides a l'afició perquè es tracta d'un partit marcat en el calendari cada any. Si tenim en compte que en la darrera lliga els enfrontaments directes van marcar el títol, la passió està servida.

Ansietat a la gespa

Però aquesta temporada tot s'està multiplicant i la crispació es palpa en l'entorn com mai abans. Ells estan desesperats i nosaltres hem anat acumulant provocacions, arbitratges en contra i declaracions desqualificadores amb la intenció de contestar-les totes sobre el camp. La gent vol una golejada que calli boques com la del 2 a 6 al Bernabéu i estic convençut que, tal i com està anant la prèvia, si el Barça en fa 3 anirà a pel 4t i després a pel 5è, sense pactes ni miraments. Si algú té ganes que arribi el derbi són els jugadors del Barça. Espero que no els pugui l'ansietat, però segur que tot això pesa:


Violència a la grada

Hi va haver un derbi en el qual es van perdre els papers: ampolles de vidre a la gespa, encenedors, llaunes de refresc i fins i tot un cap de porc que van convertir-se en un espectacle lamentable i van fer aturar el joc en diverses ocasions. Aleshores es va dir que això mai més havia de passar de nou. Jo sóc dels que detecta en l'ambient una violència igual o superior a la d'aquell partit. El culé està molt cremat i les constants declaracions de Mourinho en són la principal raó. Per altra banda, no ajuda que diaris com MARCA fa dies que obren la portada amb una foto dels entrenadors de Barça i Madrid amb pistoles a la mà, anunciant els dies que falten pel partit. ( I per cert, com és habitual aprofiten per "tocar" l'estrella del proper rival dels blancs).

Versión es español abriendo el post...

Adéu Señorío

Val la pena guanyar així? A l'aficionat i soci del Real Madrid li compensa ser líder a canvi de tanta tensió i odi? La situació se li està escapant de les mans a Mourinho? Havia calculat l'efecte multiplicador de la premsa madrileña? I els jugadors blancs, estan contents amb l'actitud del seu entrenador?

Recopilem una mica: dos anys en blanc, 4 derbis seguits perdent contra el Barça, el 2 a 6 al Bernabéu, la ratxa guanyadora de Guardiola amb 8 títols de 10 possibles..., no paren de sortir joies de la cantera blaugrana, Messi guanya tots els títols individuals i la selecció espanyola es torna guanyadora gràcies a l'estil blaugrana (i tots els gols del Mundial 2010 els fan jugadors del Barça!)... La veritat és que ha de ser difícil de digerir tot això... Potser sí que han enviat el señorío a prendre pel sac i només pensen en el liderat.

Però pel camí, el Madrid està sembrant vents i a Gijón van recollir la primera tempesta. I en vindran més. Un Madrid pretenciós, agressiu, provocador, irrespectuós i superb està aconseguint despertar l'odi de la resta d'aficions rivals. Fins i tot altres professionals del món del futbol comencen a sortir al pas de l'actitud de Mourinho. Quan sortirà alguna veu contrària des de dins del Madrid? I els Comités estan conformes amb aquest entorn tan tensionat... o estan massa preocupats sancionant Guardiola, Piqué i Pinto?

EN ESPAÑOL ABRIENDO EL POST...

El Barça contra tot

La diferència en la classificació actual entre Madrid i Barça és d'1 punt. Però hi ha grans diferències a tenir en compte:

Els rivals: Els contraris del Barça surten amb plantejaments ultradefensius. Ja hem vist en diverses ocasions defenses de 9 homes (5 a l'area +4 a la frontal). Els equips es motiven al 200% contra el Barça, juguen amb agressivitat i, sovint, amb violència. En canvi, contra el Madrid, ningú posa l'autocar. La majoria d'equips surten a jugar de tu a tu o, encara pitjor, deixen que els blancs els matin a contres. Els dos exemples més clars són l'Atlético de Madrid i l'Espanyol.

Els àrbitres: Molt lligat a aquest primer argument, els àrbitres són els únics que poden marcar el límit del joc dur quan es transforma en joc brut. No ensenyar groga per entrades brutals i sí per protestar, no ensenyar tarjeta per perdre temps fins al final del partit, no sancionar les entrades i les trampes i en canvi treure groga a la mínima protesta, etc. Els àrbitres s'estan convertint en els còmplices de la pokerització del futbol: tot s'hi val, el més llest guanya, el més murri, el que perd temps, el que es llança a la piscina, el que fa faltes, el que provoca al rival insultant-lo durant tot el partit, etc. Sí, tot això forma part del futbol i per això hem d'acceptar conductes antiesportives i riure les gràcies als tramposos; excepte, és clar, en el cas del Barça: el xiulet de Pinto li ha costat una sanció de 2 partits. Els àrbitres són els jutges i són imparcials inicialment, però al final els jutges es mullen i es posicionen. Si un equip respecta les normes del joc i proposa jugar i l'altre basa el seu joc en accions antiesportives, el jutge també ha d'actuar i sancionar. No tot s'hi val.

Els àrbitres(2): a part d'aquestes consideracions genèriques sobre el fet de no protegir l'esport, hi ha la històrica tendència a afavorir més al Madrid. Unes mans del Barça són vermella i penal, unes mans del Madrid són involuntàries i no passa res. Això per no parlar dels penals a favor: per lògica, l'equip que més temps juga dins l'àrea rival hauria de rebre més penals a favor... doncs no, el Madrid fa anys que guanya en aquest apartat en concret.

Els comités: Els comités de disciplina i els d'àrbitres tenen al Barça en el punt de mira, i especialment a Guardiola. La sanció al míster blaugrana per haver dit el que tothom va veure: que els àrbitres havien falsejat una acta arbitral demostren el doble raser que hi ha en aquests estaments. El Real Madrid té un aliat que treu i posa partits de sanció en funció de la samarreta de manera descarada. Encara recordo el perdó a Kameni abans d'un Espanyol-Barça "por que yo lo valgo".

La roja: El Barça està patint el Virus Fifa com cap altre equip del món. L'equip de tècnics de la selecció espanyola (tots ex-madridistes) no perdonen ni un amistós. Tots els partits, tots els minuts. Si hi ha una entrega de premis també han d'anar-hi tots i si algú es queixa, se l'acusa d'esborrar-se o directament d'antiespanyol.

El calendari: El Barça acostuma a tenir menys dies de descans entre partit i partit. El derbi es juga per defecte primer al Camp Nou i després al Bernabéu. Els horaris dels partits són lamentables (avui dimecres hi ha un Barça-Ceuta a les 22h de la nit amb 0 a 2 de l'anada!). Mourinho ha tingut tots els rivals febles al principi de la primer volta i així ha tingut temps de fer el seu equip ideal.

La premsa ultra: Altrament coneguda com a caverna mediàtica; que aquesta temporada riu les gràcies al provocador Mourinho i tracta de desestabilitzar Guardiola i el Barça. M'imagino que si Pep hagués fet un 10% del que ha fet Mou estarien demanant el seu cap. El portugés no ha deixat d'encarar-se amb jugadors rivals, provocar aficions contràries, fer declaracions incendiàries en rodes de premsa, disparar contra els seus propis jugadors, fer insinuacions dirigides al Barça, etc.

Les eleccions: Posar les eleccions al Parlament el mateix cap de setmana que el Barça-Madrid és tal disbarat que ja sé a qui no votaré aquest cop. Si els polítics estan tan preocupats per l'abstenció i la desafecció política que ho demostrin fent l'exercici del dret a vot més senzill i, sobretot, més atractiu. Aquest no és un blog polític, però com que als futboleros ens agrada fer porres, us dic que la meva: trompada del PSC i del tripartit = canvi de cicle.

Per tant, aquesta Lliga serà molt difícil de guanyar. A part de tot l'esmentat anteriorment, cal reconèixer la milloria del nostre rival. Potser el Madrid de Pellegrini va sumar molts punts, però una vegada més ho atribueixo al demèrit dels rivals més que al bon joc dels blancs. En canvi, aquest any, el Madrid té un 11, té una frescor, una idea de com jugar i una empenta diferents. Juga millor i manté les xifres de récord. Serà una Lliga apassionant...

Madrid Vs Atlético: 1 a la quiniela des de 1999

Hi ha certs equips que, acabin amb 11 o 10 jugadors sobre el camp, sembla que tinguin la missió d'entregar els partits al Real Madrid. Quan toqui, ja parlarem de l'Espanyol, però avui és el dia del derbi. La victòria de l'Atlético es paga a 8 euros per euro apostat... per què serà? Doncs perquè és altament improbable i la història així ho demostra. Guardiola va estar encertadíssim en la roda de premsa després del violentíssim Atlético-Barça amb l'entrada d'Ujfalusi a Messi com a gran final de festa: si l'Atlético sempre jugués amb aquestes ganes i amb  aquesta intensitat contra altres rivals, no haurien passat 11 anys sense puntuar en el derbi madrileny.

Entrada Ujfalusi a Messi

Mentrestant, el Barça segueix amb un calendari molt més complicat. Quina casualitat que Mourinho tingui tots els rivals més durs cap al final del calendari, oi? Així, l'equip ja estarà fet (si és que no ho està ja ara). I una altra dada per pensar: algú sap la última vegada que el Barça-Madrid va jugar-se a la segona volta? En fi, que si algú no pot queixar-se dels rivals, del calendari, ni dels àrbitres és justament l'entrenador portuguès.

Nou parany amb complicitat arbitral

El partit contra el Copenhague ha estat degudament escalfat per l'entrenador danès. Tot va començar amb la famosa jugada de Pinto i el xiulet trapella i ha acabat amb els entrenadors dient-se de tot al finalitzar el partit.
Solbakken ha preparat un partit agressiu, ratllant la violència i ha comptat amb la complicitat d'un àrbitre covard. És una nova mala notícia pel Barça i pel futur del futbol que els àrbitres no siguin prou valents com per aturar el joc brut sense contemplacions.

Les patades fan més mal que un xiulet desafortunat. La diferència és que Pinto ha estat sancionat amb 2 partits per la UEFA, mentre el Copenhague ha aconseguit 1 punt i només s'han endut una groga (per perdre temps).

El Barça s'ha anat esborrant i s'ha perdut en el partit gris que ha plantejat el Copenhague. Cal treballar aquest tipus de plantejaments perquè no serà l'últim rival que surt a jugar així... especialment si els àrbitres ho permeten.