martes, 9 de noviembre de 2010

El Barça contra tot

La diferència en la classificació actual entre Madrid i Barça és d'1 punt. Però hi ha grans diferències a tenir en compte:

Els rivals: Els contraris del Barça surten amb plantejaments ultradefensius. Ja hem vist en diverses ocasions defenses de 9 homes (5 a l'area +4 a la frontal). Els equips es motiven al 200% contra el Barça, juguen amb agressivitat i, sovint, amb violència. En canvi, contra el Madrid, ningú posa l'autocar. La majoria d'equips surten a jugar de tu a tu o, encara pitjor, deixen que els blancs els matin a contres. Els dos exemples més clars són l'Atlético de Madrid i l'Espanyol.

Els àrbitres: Molt lligat a aquest primer argument, els àrbitres són els únics que poden marcar el límit del joc dur quan es transforma en joc brut. No ensenyar groga per entrades brutals i sí per protestar, no ensenyar tarjeta per perdre temps fins al final del partit, no sancionar les entrades i les trampes i en canvi treure groga a la mínima protesta, etc. Els àrbitres s'estan convertint en els còmplices de la pokerització del futbol: tot s'hi val, el més llest guanya, el més murri, el que perd temps, el que es llança a la piscina, el que fa faltes, el que provoca al rival insultant-lo durant tot el partit, etc. Sí, tot això forma part del futbol i per això hem d'acceptar conductes antiesportives i riure les gràcies als tramposos; excepte, és clar, en el cas del Barça: el xiulet de Pinto li ha costat una sanció de 2 partits. Els àrbitres són els jutges i són imparcials inicialment, però al final els jutges es mullen i es posicionen. Si un equip respecta les normes del joc i proposa jugar i l'altre basa el seu joc en accions antiesportives, el jutge també ha d'actuar i sancionar. No tot s'hi val.

Els àrbitres(2): a part d'aquestes consideracions genèriques sobre el fet de no protegir l'esport, hi ha la històrica tendència a afavorir més al Madrid. Unes mans del Barça són vermella i penal, unes mans del Madrid són involuntàries i no passa res. Això per no parlar dels penals a favor: per lògica, l'equip que més temps juga dins l'àrea rival hauria de rebre més penals a favor... doncs no, el Madrid fa anys que guanya en aquest apartat en concret.

Els comités: Els comités de disciplina i els d'àrbitres tenen al Barça en el punt de mira, i especialment a Guardiola. La sanció al míster blaugrana per haver dit el que tothom va veure: que els àrbitres havien falsejat una acta arbitral demostren el doble raser que hi ha en aquests estaments. El Real Madrid té un aliat que treu i posa partits de sanció en funció de la samarreta de manera descarada. Encara recordo el perdó a Kameni abans d'un Espanyol-Barça "por que yo lo valgo".

La roja: El Barça està patint el Virus Fifa com cap altre equip del món. L'equip de tècnics de la selecció espanyola (tots ex-madridistes) no perdonen ni un amistós. Tots els partits, tots els minuts. Si hi ha una entrega de premis també han d'anar-hi tots i si algú es queixa, se l'acusa d'esborrar-se o directament d'antiespanyol.

El calendari: El Barça acostuma a tenir menys dies de descans entre partit i partit. El derbi es juga per defecte primer al Camp Nou i després al Bernabéu. Els horaris dels partits són lamentables (avui dimecres hi ha un Barça-Ceuta a les 22h de la nit amb 0 a 2 de l'anada!). Mourinho ha tingut tots els rivals febles al principi de la primer volta i així ha tingut temps de fer el seu equip ideal.

La premsa ultra: Altrament coneguda com a caverna mediàtica; que aquesta temporada riu les gràcies al provocador Mourinho i tracta de desestabilitzar Guardiola i el Barça. M'imagino que si Pep hagués fet un 10% del que ha fet Mou estarien demanant el seu cap. El portugés no ha deixat d'encarar-se amb jugadors rivals, provocar aficions contràries, fer declaracions incendiàries en rodes de premsa, disparar contra els seus propis jugadors, fer insinuacions dirigides al Barça, etc.

Les eleccions: Posar les eleccions al Parlament el mateix cap de setmana que el Barça-Madrid és tal disbarat que ja sé a qui no votaré aquest cop. Si els polítics estan tan preocupats per l'abstenció i la desafecció política que ho demostrin fent l'exercici del dret a vot més senzill i, sobretot, més atractiu. Aquest no és un blog polític, però com que als futboleros ens agrada fer porres, us dic que la meva: trompada del PSC i del tripartit = canvi de cicle.

Per tant, aquesta Lliga serà molt difícil de guanyar. A part de tot l'esmentat anteriorment, cal reconèixer la milloria del nostre rival. Potser el Madrid de Pellegrini va sumar molts punts, però una vegada més ho atribueixo al demèrit dels rivals més que al bon joc dels blancs. En canvi, aquest any, el Madrid té un 11, té una frescor, una idea de com jugar i una empenta diferents. Juga millor i manté les xifres de récord. Serà una Lliga apassionant...




La diferencia en la clasificación actual entre Madrid y Barça es de 1 punto. Pero hay grandes diferencias a tener en cuenta:

Los rivales: Los contrarios del Barça salen con planteamientos ultradefensivos. Ya hemos visto en varias ocasiones defensas de 9 hombres (5 en el area +4 en la frontal). Los equipos se motivan al 200% contra el Barça, juegan con agresividad y, a menudo, con violencia. En cambio, contra el Madrid, nadie pone el autocar. La mayoría de equipos salen a jugar de tú a tú o, todavía peor, dejan que los blancos los maten a contras. Los dos ejemplos más claros son el Atlético de Madrid y el Español.

Los árbitros: Ligado a este primer argumento, los árbitros son los únicos que pueden marcar el límite del juego duro cuando se transforma en juego sucio. No enseñar amarilla por entradas brutales y sí por protestar, no enseñar tarjeta por perder tiempo hasta el final del partido, no sancionar las entradas y las trampas y en cambio sacar amarilla a la mínima protesta, etc. Los árbitros se están convirtiendo en los cómplices de la pokerización del fútbol: todo vale, el más listo gana, el más sagaz, el que pierde tiempo, el que se lanza a la piscina, el que hace falta, quien provoca al rival durante todo el partido, etc. Sí, todo esto forma parte del fútbol y por eso tenemos que aceptar conductas antideportivas y reir las gracias a los tramposos; excepto, claro está, en el caso del Barça: el silbido de Pinto le ha costado una sanción de 2 partidos. Los árbitros son los jueces y son imparciales inicialmente, pero al final los jueces se mojan y se posicionan. Si un equipo respeta las normas del juego y propone jugar y el otro basa su juego en acciones antideportivas, el juez también tiene que actuar y sancionar. No todo vale.

Los àrbitres(2): aparte de estas consideraciones genéricas sobre el hecho de no proteger el deporte, está la histórica tendencia a favorecer más en el Madrid. Unas manos del Barça son roja y penalti, unas manos del Madrid son involuntarias y no pasa nada. Eso porno hablar de los penaltis a favor: por lógica, el equipo que más tiempo juega dentro del área rival tendría que recibir más penaltis a favor ... pues no, el Madrid hace años que gana en este apartado en concreto.

Los comités: Los comités de disciplina y los de árbitros tienen al Barça en el punto de mira, y especialmente a Guardiola. La sanción al míster azulgrana por haber dicho lo que todo el mundo vio: que los árbitros habían falseado un acta arbitral, demuestran el doble rasero que hay en estos estamentos. El Real Madrid tiene un aliado que quita y pone partidos de sanción en función de la camiseta de manera descarada. Todavía recuerdo el perdón a Kameni antes de un Español-Barça "miedo que yo lo valgo".

La roja: El Barça está sufriendo el Virus Fifa como ningún otro equipo del mundo. El equipo de técnicos de la selección española (todos ex-madridistas) no perdonan ni uno amistoso. Todos los partidos, todos los minutos. Si hay una entrega de premios también tienen que ir todos y si alguien se queja, se le acusa de borrarse o directamente de antiespañol.

El calendario: El Barça acostumbra a tener menos días de descanso entre partido y partido. El derbi se juega por defecto primero en el Camp Nou y después en el Bernabéu. Los horarios de los partidos son lamentables (hoy miércoles hay un Barça-Ceuta a las 22 h de la noche con 0 a 2 de la ida!). Mourinho ha tenido todos los rivales débiles al principio de la primera vuelta y así ha tenido tiempo de hacer su equipo ideal.

La prensa ultra: También conocida como caverna mediática; que esta temporada ríe las gracias al provocador Mourinho y trata de desestabilizar a Guardiola y al Barça. Me imagino que si Pep hubiera hecho un 10% de lo que ha hecho Mou estarían pidiendo su cabeza. El portugés no ha dejado de enfrentarse a jugadores rivales, provocar aficiones contrarias, hacer declaraciones incendiarias en ruedas de prensa, disparar contra sus propios jugadores, hacer insinuaciones dirigidas al Barça, etc.

Las elecciones: Poner las elecciones en el Parlamento el mismo fin de semana que el Barça-Madrid es tal disparate que ya sé a quién no votaré esta vez. Si los políticos están tan preocupados por la abstención y la desafección política que lo demuestren haciendo el ejercicio del derecho a voto más sencillo y, sobre todo, más atractivo. Éste no es un blog político, pero como a los futboleros nos gusta hacer porras, os digo la mía: trompazo del PSC y del tripartito = cambio de ciclo.


Por lo tanto, esta Lliga será muy difícil de ganar. Aparte de todo el mencionado anteriormente, hay que reconocer la mejoría de nuestro rival. Quizás el Madrid de Pellegrini sumó muchos puntos, pero una vez más lo atribuyo al demérito de los rivales más que al buen juego de los blancos. En cambio, este año, el Madrid tiene uno 11, tiene una frescura, una idea de cómo jugar y un empuje diferentes. Juega mejor y mantiene las cifras de récord. Será una Lliga apasionante ...

4 comentarios:

  1. Con la llegada de Mourinho la "caverna" tiene barra libre para atacar al Barça, pero bueno, nosotros, como siempre, responderemos en el campo.

    Saludos.

    ResponderEliminar
  2. Exacto Gabriela. No estaría mal poder responder con una victoria en el derbi. Las últimas 2 temporadas así ha sido ;)

    ResponderEliminar
  3. Hola Barcelonauta
    ...però la guanyarem :)
    Serà difícil, d´acord, així la gaudirem molt més (com la de l´any passat).
    Ara encara no han tret el "Villarato"...quan els resultats no lis vagin bé no dubtis que tornarem a sentir aquests tonteries.
    salutacions

    ResponderEliminar
  4. Exacte Sílvia,

    Encara ho disfrutarem més. I,com tu dius, falta per sentir lo del Villarato, el canguelo, el cagómetro i tot això... Em sembla que de moment van més a per Guardiola. Potser estan escaldats dels dos anys anteriors i han vist que és millor no provocar als jugadors ;)

    ResponderEliminar

Locations of visitors to this page