En castellano abriendo el post...
Comença el tram decisiu de la temporada i el Barça ha patit uns quants contratemps: l'empat contra l'Sporting, la derrota contra l'Arsenal i les lesions de jugadors titulars com Valdés, Xavi o Puyol.
En clau Champions, cal tenir en compte la baixa per sanció de John Piqué Lennon a qui Yoko Ono Shakira està fent molt mal.
Mentrestant des de la Caverna han descobert els usos del Photoshop i no han dubtat en fer-los servir per la causa, esborrant jugadors si és necessari.
Com a Guardiolista declarat, em sap molt greu el que vaig a dir a continuació: Guardiola ha comés 2 errades greus en els 2 partits que no hem guanyat. A Gijón, va voler fer massa rotacions i l'equip ho va notar de manera brutal. Ni el joc ni l'actitud van ser els adequats. A Londres, es va renunciar a l'estil ofensiu per voler conservar un 0 a 1. El 98% dels entrenadors haurien fet el canvi Villa per Keita, però el Barça no sap jugar a guardar la roba i ens va costar molt car.
Per últim, reafirmar la confiança en aquesta plantilla, però sobretot en els titulars. Si no tenim problemes afegits de lesions i/o sancions, superarem els vuitens de final de Champions i eliminarem l'Arsenal, guanyant fàcil el partit de tornada al Camp Nou, com la temporada passada.
Pel que fa a la Lliga, veure que a Madrid celebren haver retallat de 7 a 5 els punts de diferència amb el Barça és una bona senyal. Sembla que haurem d'anar al Bernabéu a rematar la feina: que així sigui.
miércoles, 23 de febrero de 2011
viernes, 11 de febrero de 2011
Las trampas del Madrid
(En español abriendo el post...)
L'any passat jugaven a ser líders, quan en realitat Madrid i Barça estaven empatats a punts. En l'únic enfrontament directe que s'havia jugat, el Barça havia guanyat per 1 a 0 amb gol d'Ibrahimovic.
El gol average particular no comptava i el Madrid va ser líder per gol average global durant unes quantes jornades. Era un fals lideratge. Van quedar retratats al segon de començar el derbi al Bernabéu. Un cop es va actualitzar la classificació virtual, amb 0 a 0 al marcador, el Barça passava per davant dels blancs. Després, el 0 a 2 al final del partit ja no va deixar espai per fer més trampes matemàtiques i el Barça va adjudicar-se la Lliga dels 99 punts. El trofeu però, el vem rebre la temporada següent en la prèvia del Gamper... (però això ja és una altra història).
Aquest any, el pichichi de CR7 tampoc és veritat. Des de fa jornades hi ha alguna cosa que no quadra. El màxim golejador és Messi, però el diari MARCA, que incomprensiblement és qui dona el premi "pichichi", li atribueix un gol a CR7 que l'àrbitre del partit li va concedir al defensa Pepe.
L'any passat jugaven a ser líders, quan en realitat Madrid i Barça estaven empatats a punts. En l'únic enfrontament directe que s'havia jugat, el Barça havia guanyat per 1 a 0 amb gol d'Ibrahimovic.
El gol average particular no comptava i el Madrid va ser líder per gol average global durant unes quantes jornades. Era un fals lideratge. Van quedar retratats al segon de començar el derbi al Bernabéu. Un cop es va actualitzar la classificació virtual, amb 0 a 0 al marcador, el Barça passava per davant dels blancs. Després, el 0 a 2 al final del partit ja no va deixar espai per fer més trampes matemàtiques i el Barça va adjudicar-se la Lliga dels 99 punts. El trofeu però, el vem rebre la temporada següent en la prèvia del Gamper... (però això ja és una altra història).
Aquest any, el pichichi de CR7 tampoc és veritat. Des de fa jornades hi ha alguna cosa que no quadra. El màxim golejador és Messi, però el diari MARCA, que incomprensiblement és qui dona el premi "pichichi", li atribueix un gol a CR7 que l'àrbitre del partit li va concedir al defensa Pepe.
Les imatges ho demostren: Pepe toca la pilota amb l'esquena i CR7 es lamenta i no celebra el gol, conscient que no l'ha fet ell.
Segueixen igual, intentant guanyar amb trampes als despatxos el que no són capaços de guanyar sobre la gespa. és igual, Messi vol el pichichi: no hase falta desir nada más...
viernes, 4 de febrero de 2011
Final de Copa (Barça-Madrid)
(En español abriendo el post...)
La Final més esperada ja és un fet. ha calgut esperar una mica però hi haurà un derbi per decidir el campió de Copa de 2011. El camí fins a arribar d'uns i altres ha estat molt diferent:
Mentre Mourinho va haver d'amenaçar als seus jugadors perquè es prenguessin seriosament les primeres rondes de Copa, el Barça va començar endollat. El Madrid, amb un equip amb molts titulars, va empatar a 0 amb el Murcia en el primer partit. Va ser l'inici d'un calvari per Benzema, a qui es va culpar de la falta de contundència de l'equip. Al partit de tornada van poder guanyar fàcil al Bernabéu. Les amenaces van funcionar.
La següent ronda va ser la més complicada pel Barça, ja que només va empatar a 0 a casa mb l'Athletic. El Madrid va golejar al Llevant (8 a 0) i es va permetre el luxe de regalar el partit de tornada (2 a 0). El Barça va haver de treure gairebé tot l'equip titular a la Catedral i passar ronda (1 a 1).
El sorteig va fer passar directament a semis al Madrid (l'Atlético sempre és un regal pels blancs). I el Barça, contra el Betis, va copiar l'estratègia del Madrid en la ronda anterior: titulars i golejada a l'anada (5 a 0) i a dormir el partit de tornada (3 a 1). A semifinals, contra l'Almería, la mateixa filosofia i resultat a l'anada (5 a 0); amb la diferència que els suplents - excepte Bojan - van estar a l'alçada en el partit de tornada.
Les semifinals del Madrid-Sevilla mereixen un punt i a part, doncs senzillament els gols del Sevilla no han valgut. La final esperada era massa a prop i la RFEF no estava disposada a renunciar-hi. Encara sort que amb un parell de gols anulats i un parell de fores de joc assenyalats en van tenir prou.
Uns i altres arriben a la Final en unes condicions molt diferents. El Madrid es juga el model, l'entrenador, els nous fitxatges i possiblement la continuïtat de CR7. El 5 a 0 els està pesant molt. Els 7 punts de diferència a la Lliga també. Qui sap com estaran uns i altres quan arribi el 20 d'abril?
En canvi el Barça té un equip i un model consolidat, avalat pels molts títols que ha aconseguit els darrers 2 anys. Pot ser que els titulars del Madrid tinguin un bon dia i guanyin a l'equip de Copa del Barça que, excepte lesions, segurament inclourà alguns no-fixos com Pinto, Keita o Affelay. Res trontollarà. I si el Barça es capaç de tornar a guanyar al Madrid i deixar a Mou sense el que pot ser el seu títol de consolació, el Madrid pot acabar de rebentar pels aires.
La Final més esperada ja és un fet. ha calgut esperar una mica però hi haurà un derbi per decidir el campió de Copa de 2011. El camí fins a arribar d'uns i altres ha estat molt diferent:
Mentre Mourinho va haver d'amenaçar als seus jugadors perquè es prenguessin seriosament les primeres rondes de Copa, el Barça va començar endollat. El Madrid, amb un equip amb molts titulars, va empatar a 0 amb el Murcia en el primer partit. Va ser l'inici d'un calvari per Benzema, a qui es va culpar de la falta de contundència de l'equip. Al partit de tornada van poder guanyar fàcil al Bernabéu. Les amenaces van funcionar.
La següent ronda va ser la més complicada pel Barça, ja que només va empatar a 0 a casa mb l'Athletic. El Madrid va golejar al Llevant (8 a 0) i es va permetre el luxe de regalar el partit de tornada (2 a 0). El Barça va haver de treure gairebé tot l'equip titular a la Catedral i passar ronda (1 a 1).
El sorteig va fer passar directament a semis al Madrid (l'Atlético sempre és un regal pels blancs). I el Barça, contra el Betis, va copiar l'estratègia del Madrid en la ronda anterior: titulars i golejada a l'anada (5 a 0) i a dormir el partit de tornada (3 a 1). A semifinals, contra l'Almería, la mateixa filosofia i resultat a l'anada (5 a 0); amb la diferència que els suplents - excepte Bojan - van estar a l'alçada en el partit de tornada.
Les semifinals del Madrid-Sevilla mereixen un punt i a part, doncs senzillament els gols del Sevilla no han valgut. La final esperada era massa a prop i la RFEF no estava disposada a renunciar-hi. Encara sort que amb un parell de gols anulats i un parell de fores de joc assenyalats en van tenir prou.
Uns i altres arriben a la Final en unes condicions molt diferents. El Madrid es juga el model, l'entrenador, els nous fitxatges i possiblement la continuïtat de CR7. El 5 a 0 els està pesant molt. Els 7 punts de diferència a la Lliga també. Qui sap com estaran uns i altres quan arribi el 20 d'abril?
En canvi el Barça té un equip i un model consolidat, avalat pels molts títols que ha aconseguit els darrers 2 anys. Pot ser que els titulars del Madrid tinguin un bon dia i guanyin a l'equip de Copa del Barça que, excepte lesions, segurament inclourà alguns no-fixos com Pinto, Keita o Affelay. Res trontollarà. I si el Barça es capaç de tornar a guanyar al Madrid i deixar a Mou sense el que pot ser el seu títol de consolació, el Madrid pot acabar de rebentar pels aires.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
