viernes, 4 de febrero de 2011

Final de Copa (Barça-Madrid)

(En español abriendo el post...)

La Final més esperada ja és un fet. ha calgut esperar una mica però hi haurà un derbi per decidir el campió de Copa de 2011. El camí fins a arribar d'uns i altres ha estat molt diferent:

Mentre Mourinho va haver d'amenaçar als seus jugadors perquè es prenguessin seriosament les primeres rondes de Copa, el Barça va començar endollat. El Madrid, amb un equip amb molts titulars, va empatar a 0 amb el Murcia en el primer partit. Va ser l'inici d'un calvari per Benzema, a qui es va culpar de la falta de contundència de l'equip. Al partit de tornada van poder guanyar fàcil al Bernabéu. Les amenaces van funcionar.
La següent ronda va ser la més complicada pel Barça, ja que només va empatar a 0 a casa mb l'Athletic. El Madrid va golejar al Llevant (8 a 0) i es va permetre el luxe de regalar el partit de tornada (2 a 0). El Barça va haver de treure gairebé tot l'equip titular a la Catedral i passar ronda (1 a 1).
El sorteig va fer passar directament a semis al Madrid (l'Atlético sempre és un regal pels blancs). I el Barça, contra el Betis, va copiar l'estratègia del Madrid en la ronda anterior: titulars i golejada a l'anada (5 a 0) i a dormir el partit de tornada (3 a 1). A semifinals, contra l'Almería, la mateixa filosofia i resultat a l'anada (5 a 0); amb la diferència que els suplents - excepte Bojan - van estar a l'alçada en el partit de tornada.
Les semifinals del Madrid-Sevilla mereixen un punt i a part, doncs senzillament els gols del Sevilla no han valgut. La final esperada era massa a prop i la RFEF no estava disposada a renunciar-hi. Encara sort que amb un parell de gols anulats i un parell de fores de joc assenyalats en van tenir prou.

Uns i altres arriben a la Final en unes condicions molt diferents. El Madrid es juga el model, l'entrenador, els nous fitxatges i possiblement la continuïtat de CR7. El 5 a 0 els està pesant molt. Els 7 punts de diferència a la Lliga també. Qui sap com estaran uns i altres quan arribi el 20 d'abril?

En canvi el Barça té un equip i un model consolidat, avalat pels molts títols que ha aconseguit els darrers 2 anys. Pot ser que els titulars del Madrid tinguin un bon dia i guanyin a l'equip de Copa del Barça que, excepte lesions, segurament inclourà alguns no-fixos com Pinto, Keita o Affelay. Res trontollarà. I si el Barça es capaç de tornar a guanyar al Madrid i deixar a Mou sense el que pot ser el seu títol de consolació, el Madrid pot acabar de rebentar pels aires.



La Final más esperada ya es un hecho. ha habido que esperar un poco pero habrá un derbi para decidir el campeón de Copa de 2011. El camino hasta llegar de unos y otros ha sido muy diferente:
Mientras Mourinho tuvo que amenazar a sus jugadores para que se tomaran en serio las primeras rondas de Copa, el Barça empezó enchufado. El Madrid, con un equipo con muchos titulares, empató a 0 con el Murcia en el primer partido. Fue el inicio de un calvario para Benzema, a quien se culpó de la falta de contundencia del equipo. En el partido de vuelta lo pudieron ganar fácil en el Bernabéu. Las amenazas funcionaron.
La siguiente ronda fue la más complicada por el Barça, ya que sólo empató a 0 en casa on el Athletic. El Madrid goleó al Levante (8 a 0) y se permitió el lujo de regalar el partido de vuelta (2 a 0). El Barça tuvo que sacar casi todo el equipo titular en la Catedral y pasar ronda (1 a 1).
El sorteo hizo pasar directamente a semis en Madrid (el Atlético siempre es un regalo para los blancos). Y el Barça, contra el Betis, copió la estrategia del Madrid en la ronda anterior: titulares y goleada en la ida (5 a 0) ya dormir el partido de vuelta (3 a 1). En semifinales, contra el Almería, la misma filosofía y resultado en la ida (5 a 0); con la diferencia que los suplentes - excepto Bojan - estuvieron a la altura en el partido de vuelta.
Las semifinales del Madrid-Sevilla merecen un punto y aparte, pues sencillamente los goles del Sevilla no han valido. La final esperada era demasiado cerca y la RFEF no estaba dispuesta a renunciar. Menos mal que con un par de goles anulados y un par de fueras de juego señalados les bastó.
Unos y otros llegan a la Final en unas condiciones muy diferentes. El Madrid se juega el modelo, el entrenador, los nuevos fichajes y posiblemente la continuidad de CR7. El 5 a 0 les está pesando mucho. Los 7 puntos de diferencia en la Liga también. ¿Quién sabe cómo estarán unos y otros cuando llegue el 20 de abril?
En cambio el Barça tiene un equipo y un modelo consolidado, avalado por los muchos títulos que ha conseguido los últimos 2 años. Puede que los titulares del Madrid tengan un buen día y ganen al equipo de Copa del Barça que, salvo lesiones, seguramente incluirá algunos no-fijos como Pinto, Keita o Affelay. Nada tambaleará. Y si el Barça es capaz de volver a ganar al Madrid y dejar a Mou sin el que puede ser su título de consolación, el Madrid puede acabar de reventar por los aires.

1 comentario:

  1. En una final no hi ha favorits. A més a Mourinho se li dóna molt bé els tornejos del KO, però nosaltres tenim avantatge: Pep Guardiola. El de Santpedor li té agafada la mesura als blancs, 5 partits, 5 victòries ... que la ratxa NO pari ;)

    Salutacions.

    ResponderEliminar

Locations of visitors to this page