Per fi ha acabat el carrussel de clàssics. En l'últim, el Barça va controlar el partit de tornada de semifinals de la Champions. L'avantatge de 0 a 2 aconseguit al Bernabéu ha estat determinant. 3 a 1 en el global i Wembley espera.
A Madrid, segueixen amb la seva teoria de la conspiració. Ja s'ho faran. Mentre no parlin de futbol poques coses canviaran. Això sí, ahir la Cibeles estava rodejada de tanques de seguretat... és que havien de celebrar l'empat al Camp Nou?
I a Barcelona, la festa: eliminar al Madrid, classificar-se per la Final, el retorn d'Abidal... alegria en estat pur!
miércoles, 4 de mayo de 2011
miércoles, 27 de abril de 2011
Tercer Clàssic (Madrid 0 Barça 2)
Et preguntes per què Mou? Per què el Barça està a punt d'eliminar al Madrid de la Champions? Jo et contesto:
Perquè practicant l'antifutbol pots tenir sort una vegada, fins i tot dues, però el temps posa a tothom al seu lloc i el Barça mereix sortir guanyador contra aquest Madrid que renuncia a jugar a futbol.
Gastar-te 400 milions d'euros perquè la teva tàctica sigui deixar crèixer la gespa i faltar a la teva paraula estalvian-te regar la gespa és lamentable. Plantejar un joc a base de faltes, agressions, pèrdues de temps i protestes no és esportiu, no és fair play. Un equip que fa tot això no mereix arribar a la final de la Champions.
Si Mourinho vol creure que són els arbitratges qui fan guanyar títols al Barça ja s'ho farà. El partit s'ha vist a 140 països arreu del món. Ha quedat prou clar qui juga a futbol, qui controla, qui ataca, qui marca i qui guanya.
Perquè practicant l'antifutbol pots tenir sort una vegada, fins i tot dues, però el temps posa a tothom al seu lloc i el Barça mereix sortir guanyador contra aquest Madrid que renuncia a jugar a futbol.
Gastar-te 400 milions d'euros perquè la teva tàctica sigui deixar crèixer la gespa i faltar a la teva paraula estalvian-te regar la gespa és lamentable. Plantejar un joc a base de faltes, agressions, pèrdues de temps i protestes no és esportiu, no és fair play. Un equip que fa tot això no mereix arribar a la final de la Champions.
Si Mourinho vol creure que són els arbitratges qui fan guanyar títols al Barça ja s'ho farà. El partit s'ha vist a 140 països arreu del món. Ha quedat prou clar qui juga a futbol, qui controla, qui ataca, qui marca i qui guanya.
martes, 26 de abril de 2011
Segon Clàssic (Barça 0 Madrid 1)
Va passar tot el que no havia de passar: un Barça incapaç d'imposar el seu futbol de toc durant la major part del partit, un àrbitre permissiu, un Madrid més ficat en el partit, un Villa desaparegut, un migcamp poc inspirat, un Messi anant per lliure com a la selecció, un contratac mortal i un títol que se'ns escapa.
El pitjor és no haver ferit de mort als blancs.
El millor, pensar que si malgrat tot això que acabo de dir, el Madrid només va ser capaç de guanyar per la mínima i a la pròrroga, a doble partit i amb un arbitratge europeu hi ha motius per ser optimistes.
El pitjor és no haver ferit de mort als blancs.
El millor, pensar que si malgrat tot això que acabo de dir, el Madrid només va ser capaç de guanyar per la mínima i a la pròrroga, a doble partit i amb un arbitratge europeu hi ha motius per ser optimistes.
domingo, 17 de abril de 2011
Primer Clàssic (Madrid 1 - Barça 1)
(En español abriendo el post...)
L'àrbitre xiula el final i sembla la nit electoral: tothom ha guanyat. Els del Barça van a saludar l'afició culé present al Bernabéu mentre la resta del camp despedeix els jugadors locals amb una sonora ovació. Casillas es deixa la veu reclamant asls seus que ho han de cel·lebrar tots junts al mig del camp. Hi ha mig equip que ha enfilat cap al vestidor.
A Madrid hi ha la sensació que s'ha plantat cara al Barça. Estan contents, satisfets del paper que han fet els seus jugadors: no han perdut, han empatat un partit jugant amb 10 molts minuts. Són feliços.
Ara, la realitat: no han aconseguit retallar la distància de 8 punts de diferència a la Lliga. Han dit adéu definitivament al títol, han tingut un 20% de possessió a casa i han empatat gràcies a un penal més que dubtós a favor i un no-assenyalat en contra. En el parcial de partits d'aquest any, el Barça ha aconseguit un 6 a 1.
Si ens diuen a principi de temporada que sortirem del Bernabéu 8 punts per sobre del Madrid amb tan poques jornades per acabar, signem tots. I a sobre, al Madrid estan contents! Definitivament, hem donat la volta a la truita i el Real Madrid és l'equip "segundón", ploraner, acomplexat i inferior.
Queden 2 competicions més. Dimecres la Final de la Copa serà una nova prova de foc. A Europa, a doble partit i sense àrbitres espanyols el Barça ho hauria de tenir molt més fàcil. Mou sap que dimecres se la juga. Els jugadors del Barça tenen les mateixes o encara més ganes de demostrar qui mana al futbol. serà apassionant.
L'àrbitre xiula el final i sembla la nit electoral: tothom ha guanyat. Els del Barça van a saludar l'afició culé present al Bernabéu mentre la resta del camp despedeix els jugadors locals amb una sonora ovació. Casillas es deixa la veu reclamant asls seus que ho han de cel·lebrar tots junts al mig del camp. Hi ha mig equip que ha enfilat cap al vestidor.
A Madrid hi ha la sensació que s'ha plantat cara al Barça. Estan contents, satisfets del paper que han fet els seus jugadors: no han perdut, han empatat un partit jugant amb 10 molts minuts. Són feliços.
Ara, la realitat: no han aconseguit retallar la distància de 8 punts de diferència a la Lliga. Han dit adéu definitivament al títol, han tingut un 20% de possessió a casa i han empatat gràcies a un penal més que dubtós a favor i un no-assenyalat en contra. En el parcial de partits d'aquest any, el Barça ha aconseguit un 6 a 1.
Si ens diuen a principi de temporada que sortirem del Bernabéu 8 punts per sobre del Madrid amb tan poques jornades per acabar, signem tots. I a sobre, al Madrid estan contents! Definitivament, hem donat la volta a la truita i el Real Madrid és l'equip "segundón", ploraner, acomplexat i inferior.
Queden 2 competicions més. Dimecres la Final de la Copa serà una nova prova de foc. A Europa, a doble partit i sense àrbitres espanyols el Barça ho hauria de tenir molt més fàcil. Mou sap que dimecres se la juga. Els jugadors del Barça tenen les mateixes o encara més ganes de demostrar qui mana al futbol. serà apassionant.
viernes, 1 de abril de 2011
Rossell la caga
(En español abriendo el post)
Així de clar. Tothom sap que parlar en públic no és el seu fort. Una desgràcia si ets el president del F.C. Barcelona, doncs no pots tancar-te en una cova i esperar que les coses es solucionin soles. Si, a sobre, estan bombardejant el club amb acusacions de dopatge, favors arbitrals i altres, cal donar la cara.
La soberbia que tant critiquem quan arriba des de Madrid i que tan car han pagat després sobre el camp és justament la "carnassa" que ara Rossell ha servit en safata a la caverna.
Encara ressona allò de "no us fallaré" dins el meu cap. I, en pocs mesos, ja hi ha hagut molts errors institucionals: patrocini amb Qatar poc net, falta de valentia el dia del desplaçament a Pamplona i falta de rapidesa i contundència davant les acusacions de doping i les darreres actuacions arbitrals.
Així de clar. Tothom sap que parlar en públic no és el seu fort. Una desgràcia si ets el president del F.C. Barcelona, doncs no pots tancar-te en una cova i esperar que les coses es solucionin soles. Si, a sobre, estan bombardejant el club amb acusacions de dopatge, favors arbitrals i altres, cal donar la cara.
La soberbia que tant critiquem quan arriba des de Madrid i que tan car han pagat després sobre el camp és justament la "carnassa" que ara Rossell ha servit en safata a la caverna.
Encara ressona allò de "no us fallaré" dins el meu cap. I, en pocs mesos, ja hi ha hagut molts errors institucionals: patrocini amb Qatar poc net, falta de valentia el dia del desplaçament a Pamplona i falta de rapidesa i contundència davant les acusacions de doping i les darreres actuacions arbitrals.
martes, 15 de marzo de 2011
Joc Brut
(Juego Sucio: en español abriendo el post)
El Cagómetro, el canguelo, els favors arbitrals, el calendari... fins avui el Barça en tenia prou contestant totes aquestes mentides parlant sobre el camp: el 2 a 6, el 5 a 0, les 2 lligues consecutives, la Champions, el Mundial de clubs, les Supercopes... només calia fer callar les crítiques a base d'acumular victòries i títols.
Ara és diferent, perquè l'acusació de dopatge i la manera covarda com s'ha fet des del Real Madrid van més enllà de les campanyes infundades per desestabilitzar els jugadors del Barça. Això és tirar merda sobre l'escut del Futbol club Barcelona. Es tracta d'un atac interinstitucional que, a part de trencar relacions entre els clubs, hauria de comportar greus conseqüències.
Estic convençut que ni la RFEF, ni el Comité d'Àrbitres, ni Antiviolència voldran embrutar-se i es faran els sords, encara que l'atac contra eñs jugadors del Barça implica un desprestigi per la recent guanyada Copa Mundial. El Madrid es troba en un camí sense retorn. Ha cedit el poder total a Mourinho, que marxarà quan en tingui prou i els deixarà sense honor, sense títols i sense señorío... Que el Madrid vulgui autodestruir-se m'és igual, però ja n'hi ha prou d'atemptar contra l'honor del nostre club.
El Cagómetro, el canguelo, els favors arbitrals, el calendari... fins avui el Barça en tenia prou contestant totes aquestes mentides parlant sobre el camp: el 2 a 6, el 5 a 0, les 2 lligues consecutives, la Champions, el Mundial de clubs, les Supercopes... només calia fer callar les crítiques a base d'acumular victòries i títols.
Ara és diferent, perquè l'acusació de dopatge i la manera covarda com s'ha fet des del Real Madrid van més enllà de les campanyes infundades per desestabilitzar els jugadors del Barça. Això és tirar merda sobre l'escut del Futbol club Barcelona. Es tracta d'un atac interinstitucional que, a part de trencar relacions entre els clubs, hauria de comportar greus conseqüències.
Estic convençut que ni la RFEF, ni el Comité d'Àrbitres, ni Antiviolència voldran embrutar-se i es faran els sords, encara que l'atac contra eñs jugadors del Barça implica un desprestigi per la recent guanyada Copa Mundial. El Madrid es troba en un camí sense retorn. Ha cedit el poder total a Mourinho, que marxarà quan en tingui prou i els deixarà sense honor, sense títols i sense señorío... Que el Madrid vulgui autodestruir-se m'és igual, però ja n'hi ha prou d'atemptar contra l'honor del nostre club.
jueves, 10 de marzo de 2011
El Barça persisteix, els rivals ploren
(En español abriendo el post...)El Barça persiste, los rivales lloran
"Us en debem una, i aquests no fallen" aquesta frase de Guardiola ha estat ressonant dins del meu cap des que l'Arsenal va tenir 10 minuts màgics al Emirates, aconseguint un 2 a 1 irreal a l'anada de vuitens de la Champions. A la tornada calia posar tothom al seu lloc, i així va ser.
Wenger ha quedat retratat com un covard, com un mentider i com un ploraner. Covard, perquè va pretendre fer un catenaccio amb un equip dissenyat per jugar a l'atac. Mentider pel show amb Van Persie i les lesions. I ploraner, per no saber perdre i voler responsabilitzara l'arbitratge de l'eliminació del seu equip.
Al Barça li han robat 2 penals, una expulsió i un gol legal en el còmput dels 2 partits. I, que jo sàpiga, desplaçar la pilota per perdre temps és groga, per molt rigurós que els sembli als anglesos i als madrilenys. A la Champions els detalls et poden deixar fora: 2 penals i un gol legal no concedit no són poca cosa.
Per acabar, cel·lebrar l'eliminació de Milan, València, Roma i Arsenal. A més, de l'eliminatòria Bayern-Inter només en quedarà un... La cosa pinta bé amb possibles rivals inexperts com el Xakhtar, el Shalke o el Tottenham. A creuar els dits el dia del sorteig... les semis estan a 2 partits.
Foto: MD
"Us en debem una, i aquests no fallen" aquesta frase de Guardiola ha estat ressonant dins del meu cap des que l'Arsenal va tenir 10 minuts màgics al Emirates, aconseguint un 2 a 1 irreal a l'anada de vuitens de la Champions. A la tornada calia posar tothom al seu lloc, i així va ser.
Wenger ha quedat retratat com un covard, com un mentider i com un ploraner. Covard, perquè va pretendre fer un catenaccio amb un equip dissenyat per jugar a l'atac. Mentider pel show amb Van Persie i les lesions. I ploraner, per no saber perdre i voler responsabilitzara l'arbitratge de l'eliminació del seu equip.
Al Barça li han robat 2 penals, una expulsió i un gol legal en el còmput dels 2 partits. I, que jo sàpiga, desplaçar la pilota per perdre temps és groga, per molt rigurós que els sembli als anglesos i als madrilenys. A la Champions els detalls et poden deixar fora: 2 penals i un gol legal no concedit no són poca cosa.
Per acabar, cel·lebrar l'eliminació de Milan, València, Roma i Arsenal. A més, de l'eliminatòria Bayern-Inter només en quedarà un... La cosa pinta bé amb possibles rivals inexperts com el Xakhtar, el Shalke o el Tottenham. A creuar els dits el dia del sorteig... les semis estan a 2 partits.
Foto: MD
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
