Rossell vs Laporta (II)

En l'anterior post criticava la postura de Rossell, acusant-lo de voler amagar-se darrera valors tant lloables com la transparència, la honestedat i la sinceritat. Doncs bé, el nou president després de l'Assamblea de Compromisaris més tensa que es recorda, demana 3 minuts de reflexió a tota la sala. La decisió que s'ha d'adoptar és la més important que s'ha votat fins ara a la hsitòria del Futbol Club Barcelona: portar l'ex-president Laporta al jutge o no. Tres minuts després, Sandro vota en blanc. Bravo campeón.
I ara comença un nou capítol del presidenciable a la Generalitat, que una vegada més, prefereix no fer cas al que els socis diuen i es defensa queixant-se de la representativitat de la votació, del tipus de majoria, etc...

Un cop el soci ha parlat i ha dit que no està d'acord amb que el president malgasti els seus diners, cal assumir-ho, senyor Laporta. Mirar cap a una altra banda li va valer quan hi va haver la moció de censura; temps després els socis van deixar clar que desaprobaven encara més majoritàriament les seves actituds polèmiques i poc dignes d'un club com el Barça.
Ningú nega els èxits esportius aconseguits durant el mandat de Laporta però les seves aparicions públiques, les seves declaracions, les seves sortides de to no diuen molt al seu favor. Els títols no donen la impunitat per malgastar els diners dels socis i sòcies del Barça. Accepti-ho o encara quedarà pitjor (i no dic en les eleccions sino com a ser humà).

Foto: Intereconomía (directament des de la Caverna al blog)
En el anterior post criticaba la postura de Rossell, acusándolo de querer esconderse detrás de valores tan loables como la transparencia, la honestidad y la sinceridad. Pues bien, el nuevo presidente, después de la Assamblea de Compromisarios más tensa que se recuerda, pide 3 minutos de reflexión a toda la sala. La decisión que se debe adoptar es la más importante que se ha votado hasta ahora en la historia del Futbol Club Barcelona: llevar al expresidente Laporta al juez o no. Tres minutos después, Sandro vota en blanco. Bravo campeón.
Y ahora empieza un nuevo capítulo del presidenciable a la Generalitat, que una vez más, prefiere no hacer caso a lo que los socios dicen y se defiende quejándose de la representatividad de la votación, del tipo de mayoria, etc...
Una vez el socio ha hablado y ha dicho que no está de acuerdo con que el presidente malgaste su dinero, hay que asumirlo, señor Laporta. Mirar a otro lado le valió cuando hubo la moción de censura; tiempo después los socios dejaron claro que desaprobaban todavía más mayoritariamente sus actitudes polémicas y poco dignas de un club como el Barça.
Nadie niega los éxitos deportivos conseguidosdurante el mandato de Laporta pero sus apariciones públicas, sus declaraciones y sus salidas de tono no dicen mucho a su favor. Los títulos no dan la impunidad para malgastar el dinero de los socios y socias del Barça. Acéptelo o todavía quedará peor (y no me refiero a las elecciones sino como ser humano).