domingo, 31 de octubre de 2010

El Barça es va entonant

El Barça va tornar a ser la màquina de jugar a futbol que tots volem. El partidàs contra el Sevilla (5-0) va servir per acabar amb molts dubtes i per tancar algunes boques.

  • Messi vs CR9: Es nota que l'argentí està picat amb CR9 i accepta el repte de superar-lo al portuguès i superar-se a ell mateix. Cada demostració del madridista té la seva resposta del "10" argentí. Aquest duel promet ser apassionant.
  • Villa ja fa gols: I de 2 en 2. Mourinho va parlar més del compte criticant la manca d'encert del davanter i aquest va respondre sobre el camp... a l'estil Barça.
  • Xavi: El cervell de l'equip sembla recuperat. Amb el partit ja sentenciat, Guardiola va poder reservar-lo uns minuts. Tant ell com altres titulars van sortir especialment bé després de descansar al partit de Copa.
  • El joc: Després d'un inici dubitatiu, el Barça va tornar a demostrar que és el millor equip de futbol del món. Sense tantes floritures en atac i amb una defensa molt seriosa, per fi es va aconseguir "matar" un partit i transformar el domini de la possessió en gols.

Que la Lliga ja és cosa de dos no sorpren i molts ja comencen a pensar en el derbi. Amb la classificació per la següent fase de Champions a punt d'enllestir, l'entrenador haurà d'esforçar-se en allò d'anar "partit a partit". Mentrestant, des de Madrid, seguiran llançant provocacions a través de la premsa. Que vagin parlant que ja sabem que a aquesta plantilla li va la marxa i acostuma a contestar sobre la gespa.


miércoles, 27 de octubre de 2010

Dos hombres y un estilo

Aquest any, ni Barça ni Madrid regalaran res. La Copa és un títol que fa molta mandra a l'inici de la competició i molta il·lusió quan arribes a la final i la guanyes. A més, és un dels cromos que necessites si vols fer el triplet.

Perquè una plantilla acostumada a grans fites es motivi anant a jugar al camp d'un equip de 2ªB hi ha diverses opcions. Mourinho va escollir treure el fuet i amenaçar als seus jugadors. Va posar molts dels titulars i no va mostrar clemència en els canvis durant el partit.

L'altre estil, el de Guardiola, tampoc ens va sorprendre: donar importància a la competició, valorar el rival, destacar la dificultat del partit, del desplaçament, mantenir la tensió, etc. A més, va donar la oportunitat als jugadors del "B" i va reservar tants jugadors del primer equip com va poder.

Els resultats respectius (0 a 0 del Madrid) i (0 a 2 del Barça), permetran veure la repetició de la jugada al partit de tornada: a la capital no reservaran tant i la tensió serà enorme, mentre a Barcelona viurem un partit de tornada plàcid amb una nova oportunitat pels més joves.


sábado, 23 de octubre de 2010

N'estic fart

Estic cansat de les tonteries, les exigències, la falta de respecte i les polèmiques constants per culpa de la selecció espanyola de futbol. Estic fart del lamentable calendari de partits de seleccions, del Virus FIFA, dels amistosos a l'altra punta del món, dels doctors descreguts i la premsa ultra.
Ja n'hi ha prou de tonteries. A continuació algunes de les polèmiques:

Els mitjons de Xavi: Segons alguns periodistes el jugador de Terrassa es dedicava a doblegar-los de tal manera que no es veiés la bandera d'Espanya. Ridícul, però se'n va parlar molt

L'Estil Barça: Quan Espanya va perdre contra Suïssa en la fase de grups del Mundial 2010 de seguida van sortir els crítics amb l'estil made in Barça. Després van haver de menjar-se les seves paraules: El joc del Barça es va imposar a la "roja" i, a sobre, TOTS els gols de la selecció durant el Mundial van ser obra dels jugadors culés.

Les lesions: Cada vegada que un jugador del Barça es perd una convocatòria per lesió està obligat a fer el desplaçament fins el lloc de concentració perquè es dubta de la seva professionalitat. A vegades se'ls ha fet jugar igualment, com fa poc Puyol, que es va acabar de trencar.

Els amistosos: En una paraula: Mèxic. No cal parlar-ne més...

Els insults: Sergio Ramos va demostrar la seva educació i la seva poca tolerància al faltar el respecte a un periodista que va fer una pregunta a Piqué en català.

Més insults: El president de la Federació Asturiana de Futbol amb les seves greus declaracions, dient que Guardiola és estranger per ser català.

Si així és com agraeixen als jugadors del Barça i als jugadors catalans que la selecció hagi passat de ser perdedora i casposa a guanyadora i igualment casposa és per ficar-los l'Eurocopa i la Copa del Món per on els hi càpiga.

miércoles, 20 de octubre de 2010

Narcís jugaria als Harlem Globetrotters

Diu la mitologia que Narcís estava enamorat de la seva bellesa i que això va costar-li la vida. En veure el seu reflex a l'aigua, s'hi va tirar i va ofegar-se.

El Barça s'agrada tant que està a punt de tornar a morir d'èxit com fa tres temporades: passades de taló, parets impossibles, atacs de fantasia, regats en zones perilloses del camp... en definitiva, sobreconfiança per saber-se superiors al rival.

Ahir contra el dèbil Copenhague, després que l'equip va estar jugant amb foc per enèsima vegada, van estar a punt de volar 2 punts. És preocupant el joc, però també la reacció de Guardiola dient simplement que "la pilota ja entrarà". M'imagino que aquest és el discurs de portes cap a fora i que als jugadors els està intentant posar al seu lloc. Prefereixo pensar que es tracta d'una manera de treure pressió als jugadors; especialment a Villa, negat en tot el que intenta.

Ja vaig parlar a principi de temporada de l'autocomplaença. Ahir encara ho vaig tenir més clar: ni problemes físics, ni lesions, ni ansietat. El problema és que sembla que vulguin entrar a la porteria amb la pilota (per cert, ahir Messi ho va fer però la jugada estava anulada per fora de joc).

Sí, estic preocupat. I si Guardiola no, encara n'estic més...

Foto:Harlem Globetrotters (dribleo.com)

lunes, 18 de octubre de 2010

Rossell vs Laporta (II)

En l'anterior post criticava la postura de Rossell, acusant-lo de voler amagar-se darrera valors tant lloables com la transparència, la honestedat i la sinceritat. Doncs bé, el nou president després de l'Assamblea de Compromisaris més tensa que es recorda, demana 3 minuts de reflexió a tota la sala. La decisió que s'ha d'adoptar és la més important que s'ha votat fins ara a la hsitòria del Futbol Club Barcelona: portar l'ex-president Laporta al jutge o no. Tres minuts després, Sandro vota en blanc. Bravo campeón.
I ara comença un nou capítol del presidenciable a la Generalitat, que una vegada més, prefereix no fer cas al que els socis diuen i es defensa queixant-se de la representativitat de la votació, del tipus de majoria, etc...

Un cop el soci ha parlat i ha dit que no està d'acord amb que el president malgasti els seus diners, cal assumir-ho, senyor Laporta. Mirar cap a una altra banda li va valer quan hi va haver la moció de censura; temps després els socis van deixar clar que desaprobaven encara més majoritàriament les seves actituds polèmiques i poc dignes d'un club com el Barça.
Ningú nega els èxits esportius aconseguits durant el mandat de Laporta però les seves aparicions públiques, les seves declaracions, les seves sortides de to no diuen molt al seu favor. Els títols no donen la impunitat per malgastar els diners dels socis i sòcies del Barça. Accepti-ho o encara quedarà pitjor (i no dic en les eleccions sino com a ser humà).

Foto: Intereconomía (directament des de la Caverna al blog)

viernes, 15 de octubre de 2010

Rosell vs Laporta

Avui es el dia de la auditoria. Avui s'aixequen per fi les alfombres. Els culés el que volen és guanyar al València aquest cap de setmana al Camp Nou, perquè surti el que surti a la llum, res no canviarà.
Els laportistes diran que aquesta auditoria no té credibilitat i que ells tenen els comptes ben tancats, que són la millor junta de la història en tots els sentits i que n'aprenguin...
En canvi, la nova junta presentarà uns resultats deficitaris i denunciarà algunes operacions poc netes. Com deia, res de nou.

No fa falta ser un expert per adonar-se que les operacions de Keirrisson i Henrique són injustificables des d'un punt de vista esportiu i econòmic (pel club, clar). No cal ser molt llest per saber que es parlarà d'Uzbekistán, de despeses (g)astronòmiques i altres temes que ja han sortit a la llum anteriorment. Si la nova junta no guarda un as a la màniga, l'auditoria pot acabar sent finsi tot avorrida.
Que consti que no em semblen bé totes aquestes operacions poc clares, però Rosell té un problema greu: quedar com un ressentit. Porta tant de temps pregonant la gran desenmascarada, que ara difícilment pot fer-se enrere. De moment, està complint amb algunes de les polèmiques promeses electorals com per exemple retirar a Cruyff el càrrec de President Honorífic o limitar l'accés a ser soci a familiars de socis. L'aixecada d'alfombres és una altra de les promeses de Rosell. Però és molt difícil, coneixent els protagonistes de la història, empassar-se que això és només un exercici d'honestedat i transparència. Hi ha una sensació de "vendetta" en cada un dels gestos i cada una de les decisions de la nova junta. I això els pot anar en contra.
El que els culés volem és que segueixin els èxits en el terreny esportiu i que el president no faci sortides de to. Cal treballar per un futur millor. Demostrar com de malament ho han fet els altres no et fa més bò a tu. Si fos Rossell em centraria en qüestions més urgents, com ara la renovació de Guardiola.

Foto: elentorno.com


jueves, 14 de octubre de 2010

Mourinhodependencia

El Madrid visita el Màlaga, encara que per les portades semblaria que el seu pròxim rival és l'Athletic. Ja se sap: rival que s'aproxima, premsa que tracta d'enrarir l'ambient... Però aquesta temporada ni tan sols no necessiten aquest vell artifici. En tenen prou amb la coneguda "clàusula de la por" que no permet jugar als indesitjats pel club blanc i, com a novetat, amb la supervedette Mourinho. El portuguès acapara tant l'atenció que no deixa espai per a gairebé res més. És una fórmula que li ha valgut fins ara, però que en la Lliga Espanyola pot tenir alguns efectes que no ha calculat. Mourinho és la Belén Esteban del futbol. Sí, perquè és pesat però la gent sempre en vol més. És previsible però enganxa. És mal educat però té carisma. És repetitiu però un filó per als periodistes: dóna espectacle, bons titulars i portades. Cada un s'ha convertit en indispensable en el seu sector.
 
 
Al Barça encara s'està digerint la presència de Mou a la Lliga. Ha arribat com un remolí i està costant molt adoptar la que seria l'actitud ideal: deixar que munti els seus xous i mantenir-se al marge. A molts se'ls està inflant la llengua (i altres coses) amb les constants provocacions del portuguès. El mateix Guardiola sembla més nerviós aquesta temporada. Encara que això també pot ser a causa del pobre inici del Barça a casa. Aquest cap de setmana toca rebre el líder, un sorprenent València que no està notant la marxa de jugadors importants aquesta temporada.



com deien els Queen: Show must go on...

Foto Mou: Sportmediaset


viernes, 8 de octubre de 2010

Culés al límite

Si nos han sorprendido las declaraciones del padre de Xavi es por su contundencia, pero a nadie le pilla por sorpresa que los mundialistas están al límite de sus fuerzas. No sé si estas declaraciones salen ahora para justificar la ausencia del mejor centrocampista del momento en el próximo partido de la selección española y dejar claro que el jugador no se está borrando. No lo creo.
Más bien le doy toda la credibilidad del mundo al padre de Xavi cuando dice que su descanso es el resultado de una inexistente preparación física. Post-Mundial y pre-temporada se solaparon en el impresentable bolo mejicano y el Barça lo está pagando caro.
Hoy en "Marca", el seleccionador Del Bosque dice lo siguiente: "La preparación la adquieren por el propio campeonato y no por el entrenamiento". Chapeau al señor Krusty, una nueva payasada que no hace ni pizca de gracia a los culés.
Foto Xavi: Pep Morata (MD)

martes, 5 de octubre de 2010

Autocomplacencia

Se queja Pep de que el equipo se gusta demasiado. Paredes en medio metro, tacones, chuts de rosca buscando la escuadra, dribblings imposibles, etc. Hay que "matar" el partido y dejar para más tarde el jogo-bonito. Este equipo es tocador, busca el juego vistoso , pero hasta ahora, también era un equipo ganador, ambicioso y humilde. Si se pierden estos valores, ya sabemos lo que se nos viene encima.
Había una vez un equipo con Deco, Eto'o, Messi, Henry, Ronaldinho, Xavi, Iniesta, Puyol, Valdés... que no ganó nada y quedó a 18 puntos del Real Madrid. De esto no hace tanto, y preferimos culpar al césped, al Mundial, a la mala suerte, a la ansiedad y a cualquier otra cosa que nos lleve lejos de esta palabra: autocomplacencia.
Es hora de ser valientes y afrontarlo. Guardiola ha dado el primer paso: "No podemos adornarnos tanto".
Todo el mundo reconoce la superioridad del Barça, quedó claro el año del triplete, se consolidó unos meses más tarde consiguiendo el 6 de 6 y todavía fue más lejos al ganar la Liga de los 99 puntos. El Mundial coronó a 8 jugadores del Barça y, por encima de todo, ha triunfado la manera de hacer futbol Made in La Masia, con el copyright de Cruyff. Todo son alabanzas y ellos son los primeros en saberse los mejores. Cómo gestionar esto es el principal problema de Guardiola. Sin ir más lejos, esta semana han recibido premios Villa, Messi, Valdés, Xavi y el propio Pep (aunque este último no fue a recogerlo). Frank Rijkaard no supo lidiar con ello y se le fue de las manos una plantilla con un gran potencial. Esperemos que Guardiola sepa mantener la tensión y que este equipo siga fiel a sus ganas de ganar.
Es probable que en próximos encuentros se logre la ansiada goleada y acaben entrando las ocasiones que hasta hoy no se han transformado en gol. Habrá que estar atentos a cómo encaja la plantilla eso y si vuelven a dejarse ir o no. Hasta hoy, el Barça podía estar ganando 3 a 0 a los 25 minutos del partido y no aflojaba hasta el minuto 80 y empezaban el partido siguiente con más hambre si cabe... Este es el camino, lo sabemos todos porqué ya lo hemos hecho antes... no nos vayamos a desviar.

Nuevo blog

Hola a todo el mundo y bienvenidos al mi nuevo blog. Tras casi 3 años publicando en el apartado de blogs de El Mundo Deportivo, abro este espacio. Esperemos que con esto terminen los problemas informáticos y las pérdidas de información... Lástima, el post 400 nunca llegó.
Como novedad, vuelvo al castellano, ya que muchos seguidores culés (y no culés) me han hecho saber que así lo prefieren.
Empieza una nueva era...

BARCELONAUTA
Locations of visitors to this page