martes, 7 de diciembre de 2010

Que no s'equivoqui ningú

Guardiola contra el món

Guardiola és l'entrenador del primer equip del Barça. Que no se li vulgui atribuir més responsablitat que aquesta. No és el gestor, ni el president, ni el delegat ni el psicòleg. Un cop dit això, que no s'equivoqui ningú: el Barça va creure en la paraula d'una gent que ja sabem per altres vegades que no té paraula, la Real Federación Española de "Furbo". Una gentussa que hauria d'estar fent reverències al Barça per haver fet possible un model de futbol únic en el món. Aquesta colla d'ineptes de la RFEF no en va tenir prou deixant sense vacances i sense pretemporada als herois del Mundial sino que ara han intentat enganyar al Barça. A Guardiola li tenen ganes des de Madrid; li tenen ganes els àrbitres, els comités, la premsa de la capital i fins i tot alguns dels jugadors i directius blancs. Però, sobretot, li té ganes Mourinho, enfadat amb el món perquè sap que ja mai tindrà la oportunitat d'entrenar el Barça. I si Mourinho diu que Guardiola és el mimat d'Espanya, la maquinària cavernícola el seguirà. Faran el ridícul, però el seguiran.

Per això l'entrenador del Barça demana que els culés fem pinya, que tanquem files i ens concentrem en el que importa; que seguim parlant sobre el camp, que transformem tots els atacs i totes les barbaritats en combustible i motivació.

Campanya de desprestigi del Barça

La rebuda que va tenir el Barça a Pamplona és el resultat d'aquesta manera de fer les coses caòtica i sense sentit de la RFEF. Ara és molt senzill dir que el més adequat hauria estat viatjar de totes maneres a primera hora del matí... ara tothom és molt llest. Doncs que no s'equivoqui ningú: el Barça va fer el que li van dir i sense cap mena de mala idea.
La campanya anticulé ja ha començat. Van anar a pels jugadors i van sortir-ne escaldats. Van anar a per el president i van sortir golejats. Segueixen anant a per l'entrenador i tampoc els funciona. ara van a per la institució; ja sabem que tot s'hi val des que Mourinho és el seu líder.
Que no s'equivoqui ningú, segueixen fent el ridícul. Fan el ridícul parlant de la cara fosca del club, mentre els 3 candidats a guanyar la Pilota d'Or són nois de la Masia. Fan el ridícul donant premis al fair play al brut i trampós Sergio Ramos. La setmana que agredeix al millor jugador del món i a dos companys de selecció. Al jugador amonestat per la FIFA per voler passar-se de llest i fer trampes forçant l'expulsió a Amsterdam el premi al fair play? És un acudit.
Uns quants jugadors del Barça són sistemàticament ovacionats a tots els camps de futbol pel seu joc, el seu comportament, la seva esportivitat i honestedat com a professionals d'aquest esport. La marca Barça és  més universal que mai, és fantàstica, és exemplar: esforç, cantera, sentiment, solidaritat, talent, humilitat i finalment... èxit. Que no s'equivoqui ningú, això no ho canvien tres o quatre portades malintencionades. A futbol s'hi juga sobre el camp. Intentar guanyar punts als despatxos és un recurs desesperat. Intentar que el Barça sigui el dolent de la película no cola. Tots sabem quin club s'identifica actualment amb la prepotència, la trampa, la provocació, l'insult, la crispació, la supèrbia, i l'egoisme.

(en español abriendo el post...)



Guardiola contra el mundo

Guardiola es el entrenador del primer equipo del Barça. Que no se le quiera atribuir más responsablidad que ésta. No es el gestor, ni el presidente, ni el delegado, ni el psicólogo. Una vez dicho esto, que no se equivoque nadie: el Barça creyó en la palabra de una gente que ya sabemos por otras veces que no tiene palabra, la Real Federación Española de "Furbo". Una gentuza que tendría que estar haciendo reverencias al Barça por haber hecho posible a un modelo de fútbol único en el mundo. Este grupo de ineptos de la RFEF no tuvo bastante con dejar sin vacaciones y sin pretemporada a los héroes del Mundial sino que ahora han intentado engañar al Barça. A Guardiola le tienen ganas desde Madrid; le tienen ganas los árbitros, los comités, la prensa de la capital e incluso algunos de los jugadores y directivos blancos. Sin embargo, sobre todo, le tiene ganas Mourinho, enfadado con el mundo porque sabe que ya nunca tendrá la oportunidad de entrenar al Barça. Y si Mourinho dice que Guardiola es el mimado de España, la maquinaria cavernícola lo seguirá. Harán el ridículo, pero lo van a seguir.

Por eso el entrenador del Barça pide que los culés hagamos piña, que cerremos filas y nos concentremos en lo que importa; que sigamos hablando sobre el campo, de que transformemos todos los ataques y todas las barbaridades en combustible y motivación.


Campaña de desprestigio al BarçaEl recibimiento que tuvo al Barça en Pamplona es el resultado de esta manera de hacer las cosas caótica y sin sentido de la RFEF. Ahora es muy sencillo decir que lo más adecuado habría sido viajar de todas maneras a primera hora de la mañana ... ahora todo el mundo es muy listo. Pues que no se equivoque nadie: el Barça hizo el que le dijeron y sin ningún tipo de mala idea.

La campaña anticulé ya ha empezado. Fueron a por los jugadores y salieron calentitos. Fueron a por el presidente y salieron goleados. Siguen yendo a por el entrenador y tampoco los funciona. Ahora van a por la institución; ya sabemos que todo se vale igual desde que Mourinho es su líder.
Que no se equivoque nadie, siguen haciendo el ridículo. Hacen el ridículo hablando de la cara oscura del club, mientras los 3 candidatos a ganar la Pelota de Oro son chicos de la Masía. Hacen el ridículo donante premios en el fair play al bruto y tramposo Sergio Ramos. La semana que agrede al mejor jugador del mundo y a dos compañeros de selección. ¿Al jugador amonestado por la FIFA para querer pasarse de listo y hacer trampas forzando la expulsión en Amsterdam el premio en el fair play? Es un chiste.

Unos cuantos jugadores del Barça son sistemáticamente ovacionados en todos los campos de fútbol por su juego, su comportamiento, su deportividad y honestidad como profesionales de este deporte. La marca Barça es más universal que nunca, es fantástica, es ejemplar: esfuerzo, cantera, sentimiento, solidaridad, talento, humildad y finalmente ... éxito. Que no se equivoque nadie, eso no lo cambian tres o cuatro portadas malintencionadas. A fútbol se juega sobre el campo. Intentar ganar puntos en los despachos es un recurso desesperado. Intentar que el Barça sea el malo de la película no cuela. Todos sabemos qué club se identifica actualmente con la prepotencia, la trampa, la provocación, el insulto, la crispación, la soberbia, y el egoísmo.

2 comentarios:

  1. Plas, plas, plas. Ovación y vuelta al ruedo.

    ResponderEliminar
  2. Gran post. La campaña antiPep que está llevando la caverna es vomitiva, pero que se enteren que los culés no vamos a dejar solo a Pep ni al equipo.

    Que sigan picando a los nuestros, que luego llegamos al Bernabéu y salen llorando jajajaja

    Saludos.

    ResponderEliminar

Locations of visitors to this page